Accés espai del soci
Soci nº
Clau d'accés
Soci registrat
Soci
Nick
Nivell
 
 
 
 
 
Italia : Lombardia i Toscana Per ACA 12 Josep i Maria ( Vilobí d Onyar)
L'Uomo
Maria
Pisa

Dimecres, 27 de setembre de 2006

VILOBÍ D’ONYAR – IMPERIA

A les 8h del matí sortim de Vilobí d’Onyar camí d’Itàlia. Després de travessar tota la costa francesa, entrem a Itàlia per l’autopista dels túnels. Fem nit a Imperia, on hi ha una area di sosta, que trobem gràcies a la informació obtinguda en la web de Camperonline, que serà la utilitzada en tot el viatge per trobar el llocs on dormir. En algunes d’aquestes àrees hi han les coordenades GPS el que fa més fàcil poder-les trobar. S’agraeix molt la informació donada per aquesta web.
En l’area di sosta d’Imperia, a prop del Port de Sant Maurizio N 43º 52’ 55” E 8º 1’ 31”, molt freqüentada per AC sobretot italianes. Aquest lloc a l’estiu a de ser difícil trobar-hi un lloc, ja que a finals de setembre estava prou ple. Es de pagament del 15/06 al 15/09, la resta de l’any és gratuïta.

Val la pena passejar pel passeig marítim i el poble que hi accedeixes per uns ascensors.

Dijous, 28 de setembre de 2006

IMPERIA – GÈNOVA – GIUSSANO

Sortim direcció a Gènova, per una autopista molt massificada, encaixada, estreta i plena de túnels. En cas d’avaria d’un vehicle a l’autopista tal com ens vam trobar les cues són inevitables i llargues, ja que no hi ha espai per retirar el vehicle a la vora. Conclusió, han de canviar de número de bota, se’ls hi ha fet petita.

Arribem a Gènova i al mig d’un trànsit infernal, aparquem l’AC a la sortida i agafem l’autobús núm. 12 a la Via Piacenza per anar al centre.
Crida molt l’atenció a Gènova la gran quantitat de motos aparcades i circulant pels carrers.
Visitem la Via Garibaldi, molt recomanable, ja que hi ha a part dels palaus convertits actualment amb galeries d’art, museus els que s’han apoderat els bancs. Val la pena passejar pels carrers de la ciutat medieval, plaça St. Mateo on a l’esquerra de l’església hi ha un claustre en el que hi ha construït pisos i si tens la sort que la porta ha quedat oberta pots veure un claustre totalment diferent al que veiem normalment, amb olor de cuina, soroll de la tv i veus de la gent dels pisos.

La catedral de St. Lorenzo, ubicada al mig d’uns carrers molt estrets també mereix una visita.

Deixem Gènova i direcció Certosa di Pavia, la Sra. de l’aparetet TT5, ens ha fet una jugadeta i ens ha fet passar per un carril bici amb pas a nivell inclòs, esperem que en la nova versió del TT, es pugui programar que anem amb una AC i no en una bicicleta. Arribem a Certosa di Pavia, però el lloc indicat per Camperonline, al costat de la Certosa està tancat. Dormim a Giussano. N 45º 15’ 6,8” E 9º 09’ 49,0” que està molt a prop.

Divendres, 29 de setembre de 2006

CERTOSA DI PAVIA – MILÀ – BELLATE

Al matí visita a la Certosa on encara hi viuen monjos i com a cada casa, n’hi ha que són molt amables i d’altres molt antipàtics. Es fan visites guiades si hi ha grup suficient, aquesta és la resposta donada. Tot i aquests entrebancs, la Certosa mereix la visita.
Direcció a Bellate, per trobar l’àrea di sosta. És una àrea perfectament operativa, on es pot buidar i omplir d’aigua. Gratuïta. De l’àrea a l’estació del tren hi ha uns 15 minuts i fins a Milà uns 20 minuts.
Hem fet una extensa visita al Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo da Vinci. Al qui li agradi tot el relacionat amb la tècnica s’hi pot veure l’evolució de les molts diferents branques de la tecnologia en el temps. En el Museu es pot visitar un submarí de l’armada italiana.

Visita al Duomo , una impressionant obra d’arquitectura, de fora et sorprèn, però a dintre quedes meravellat , té uns vitralls preciosos. La galeria Vittorio Emanuele II, al costat mateix de la plaça on quedes petrificat amb els preus dels bolsos.
Travessant les galeries surts a la Piazza della Scala, on hi ha el famós teatre d’òpera alla Scala. No hem pogut visitar el seu museu, des del qual s’accedeix a un palco del teatre i permet una vista completa de la sala, ja estava tancat.

Tornada a Bellate amb el tren, dutxada i cervesa merescuda després de l’intens dia.

Dissabte, 30 de setembre de 2006

BOLLATE – MENAGGIO

Direcció al llac de Como, zona molt turística i espai molt aprofitat. Hi ha problemes fins i tot per aturar-se i fer fotos. No es un lloc molt indicat per les AC. Vam dormir en el càmping Europa de Menaggio, que no reuneix les condicions mínimes d’un camping.

El llac de Como, que el vam trobar immers en la boira, té una gran pressió urbanística cosa que el fa poc acollidor.

El poble de Menaggio és coquetó i turístic i per sopar la primera pizza i cervesa en un restaurant. Dues pizzes i dues cerveses 24€. Cafè i grappa a la plaça i a dormir.

Diumenge, 1 d’octubre de 2006

MENAGGIO – ARCO

Direcció Saló al llac di Garda, bonic poble al costat del llac. Aquí hem trobat aparcament prop del centre, tot i la pluja hem fet una passejada per la vora del llac i els carrerons del poble. El llac di Garda no està tant massificat com el de Como i això el fa més acollidor. En la zona esportiva on hem aparcat hem trobat un grup d’AC italianes que feien una trobada tipus ACA.

Continuem direcció Limone sul Garda, on fem la visita a la limonaia del castel un museu a l’aire lliure on es veuen les diferents varietats de llimones que es produïen en els hivernacles.

Arribem a Arco per passar la nit, en un parquing reservat per AC. Es de pagament, des de les 8h a les 24h.1€/h les 4 primeres hores i 0,50€ la resta. N 45º 55’ 20,3” E 10º 53’ 25,1”.
Passegem pel poble, molta gent per ser diumenge al vespre, hi ha molts alemanys i suïssos, practicants d’escalada i mountain bike.

Dilluns, 2 d’octubre de 2006

ARCO – PASSO PORDOI

El nostre següent objectiu són els Dolomitis. Passem per Varena, Tesero, Pedrazzo, Val di Fassa, Canazei i Passo Pordoi. Es una carretera d’alta montanya, que arriba fins als 2.289m a Passo Pordoi. En aquesta època es pot passar fàcilment, però en temps de neu ha de ser molt més dificultós. Arribem a Passo Pordoi en mig d’una boira molt intensa que no ens deixa veure el color blanquinós tant característic dels Dolomitis.
Volíem fer una excursió pels Dolomitis per conèixer-los de mes a prop. Sortint de Passo Pordoi arribem a Sass Pordoi de 2.980m, llàstima els 20m que falten pels 3.000. Una intensa caminada de 700m de desnivell, i al final amb una boira molt espessa. Pel camí hem vist moltes gralles de bec groc que s’acosten a la gent com si fossin perdals. Al mig de la boira hem pogut veure, cercavores i un pela roques.
No vam poder gaudir de la vista, ja que la boira no ens ho va permetre, tot i que el vent ens va ajudar i amb alguna bufada de les seves deixava entreveure les magnífiques muntanyes blanques. Tot el que havíem pujat amb tant gran esforç ho vam baixar en 10 minuts amb el funicular.
En el Passo Pordoi, encara vam visitar un curiosíssim cementiri de soldats alemanys morts en les guerres mundials.

En el Passo Pordoi hi ha un monument al gran ciclista italià Fausto Coppi.
Vam dormir al mateix parquin del funicular, gratuït i tranquil. Tot i la calor que vam passar en l’ascensió a la nit vam haver de posar la calefacció.

Dimarts, 3 d’octubre de 2006

PASSO PORDOI – VENEZIA

De camí cap a Venezia ens aturem a Cortina d’Ampezzo, poble molt conegut pel campionat del mon d’esqui. Ës un poble molt turístic, des del qual es poden fer moltes excursions. En fem una que ens porta al llac de l’Aial, per veure com són els boscos d’aquesta part d’Itàlia. Avets i faigs que ja tenien el color de tardor. Després de dinar anem cap a Venezia, directament a l’aparcament de Tronchetto, lloc de pagament, uns 36€/ dia, amb servei de llum i aigua, molt tranquil i ben comunicat amb el centre.

Dimecres, 4 d’octubre de 2006

VENEZIA

A prop de l’aparcament agafem el vaporetto núm. 82, 12€/24h, que és el que fa menys parades fins la plaça St. Marcos. Per l’època de l’any que es hi ha prou turistes. Ens trobem la plaça inundada ja que la marea estava alta. Hi havia gent previsora que duia botes d’aigua, i les passeres que et permeten travessar la plaça sense mullar-te amb la curiositat que el trànsit peatonal està regulat per la policia.
Visitem la basílica, el Palazzo Ducale on es troben pintures de Tintoretto, Tiziano, etc.
Passant pel pont dels “suspiros”, lloc on els presoners veien per última vegada Venezia abans d’ésser recluits. En la Sala del gran Consejo s’hi troben diferents versions del quadre “el Paraiso” de Tintoretto.
Després de dinar, fem un recorregut pel Canal Grande amb el vaporetto fins al Palazzo Labia, fent la tornada a la plaça St. Marco a peu. Passejant pels carrerons plens de botigues, bars, sense cotxes ni motos, però si molts turistes.
Assentats a la Plaça St. Marcos, ens cau la nit tot sentint les campanes del Campanil de la Torre dell’Orologio, on els dos moros colpegen la campana.
Després del concert de les campanes ens deixem portar i anem a fer un sopar romàntic, bacallà amb polenta, rissotto amb funghi porcini, espaguetis a la tinta negre i acompanyat amb un prosseco. Tot molt bo, però una mica caret.
Tornem a la plaça St. Marcos que ja tornava a estar inundada.

Dijous, 5 d’octubre de 2006

VENEZIA – RIBERA DEL BRENTA – CHIOGGIA

Sortim d’hora cap a la Ribera del Brenta per tal de fer una excursió amb bici. A la vora d’aquest canal els venecians apoderats s’hi van construir una gran quantitat de palaus i villes. Actualment encara n’hi ha que estan habitades per particulars i d’altres es poden visitar i poder fer-te’n a l’idea de com vivia la gent rica de l’època.
Aparquem a Mira i d’allà anem cap a Malcontenta on hi ha la famosa villa Foscani, que es pot visitar, però els dijous està tancat. Passem pels pobles de Dolo i Stra, on aquí hi ha la Villa Pisani, de la que visitem el seu gran jardí. És un recorregut planer a la vora del canal, però hi ha trams que has de passar per la carretera juntament amb els cotxes. Total 55 km.
Anem a dormir a Chioggia, a prop del port de Sottomarina. N 45º 12’ 54,7” E 12º 17’ 14,9”. És de pagament, entre 5 i 8€ depenent de la temporada. Lloc tranquil i agradable.
El poble és molt mariner i l’olor de peix és notable.

Divendres, 6 d’octubre de 2006

CHIOGGIA – GORINO

La nostra afició als ocells ens porta al Delta del Po. Per arribar a Goro travessem dos ponts de barca, que tal com diu el seu nom, són unes barques posades amb paral•lel, sobre de les quals hi ha la passera. Són ponts de peatge, amb uns preus molt diferents un de l’altre, un va costar 1€ i l’altre 7€.
Fem una passejada a la vora de la Sacca de Scardovani, llacuna amb pocs ocells ja que el nivell d’aigua és massa alt i no hi ha zones de platges pels limicoles. Els cabussons emplomallats i coll negre, agro blanc i cornella emmantellada és el més significatiu.

Després de dinar anem a l’area de sosta de Gorino, 5€/dia. Aprofitem que encara era d’hora i fem una excursió seguint un sender senyalitzat que surt de la mateixa àrea. El camí va per vora d’una Sacca i entre les xarxes dels pescadors vas caminant fins que sense saber com el camí es va embardissant fins arribar a un aguait que està cremat i abandonat. Tot i que en els pannells informatius ens el van pintar en ple us. La consciència italiana en temes ambientals, tal com hem vist i veurem deixar molt a desitjar, almenys a les zones que hem visitat. Molta informació ben preparada, però lluny del que et trobes sobre el terreny.
En aquesta zona vam trobar limicoles, territ variant, territ menut, xivitona, també faisans, cabussons emplomallats, de coll negre, bernats, agró blanc, martinets….
El retorn a l’AC va ésser ràpid ja que es feia de nit i els mosquits atacaven com a “kamicaces”.

Dissabte, 7 d’octubre de 2006

GORINO – CASALBORSETTI

Continuant la ruta pel Delta del Po, fem una parada al nord de la llacuna de Comachio, a Stazione da Pesca Foce. Aquí com en altres llocs del Delta vam veure un sistema curiós de pesca, consisteix en una xarxa que la fan pujar i baixar de l’aigua amb una estructura metàl•lica, n’hi ha de diferents mides, des d’unes que s’instal•len temporalment a qualsevol corrent d’aigua a altres fixes de grans dimensions aixecades per motors elèctrics o d’explosió. L’excursió per aquesta llacuna la vam haver d’acabar ràpid altra vegada per culpa dels mosquits, aquí es van fer inaguantables, no havien esmorzat.
Teníem referència que a la Torre de Mandriole podríem observar un bimbo per a nosaltres, i cap allà vam anar. El bimbo el vam trobar, el cormarí pigmeo. Es un bon lloc per l’observació d’ocells, però a la baixada de la Torre ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que ens havíem entrar a robar a l’AC, tot i que la torre estava a pocs metres de l’AC. A partir d’aquí s’han acabar les coordenades i les fotos, ja que ens va desaparèixer el GPS i la càmara fotogràfica amb totes les fotos del viatge fins aqui. Per lo el relat fins aquí lògicament també serà sense fotos.

Vam anar a dormir a Casalborsetti, un lloc privat d’un club autocaravanístic a prop de la platja i ple d’autocaravanes italianes. No vam acabar d’entendre com contaven les hores de l’estada, però el preu és sobre els 8€/dia.
Després de la gran enrabiada, ens tranquil•litzem una mica recollint petxines per la platja. Nosaltres en vam recollir de petites, però unes dones especialitzades en el tema en duien de molt grosses.

Diumenge, 8 d’octubre de 2006

CASALBORSETTI – SESTO FLORENTINO

Casalborsetti es un poble de platja, però no hi ha molta construcció. En els canals que desemboquen al mar també s’hi practica la pesca amb la xarxa de “puja i baixa” amb motor.
Anem al restaurant IL CANTUCCIO, per refer-nos de les nostres penes. Es un lloc molt recomanable, amb una bona relació qualitat-preu.

Després de dinar anem camí de Firenze. El lloc on decidim passar la nit es Sesto Florentino, en viale Ariosto, davant d’un LIDL i al costat de l’estació del tren, per així tenir Firenze a un cop de tren. Es un lloc urbà, una mica sorollós, però té molt bona comunicació amb Firenze i s’hi pot buidar i carregar aigua.

Dissabte, 9 d’octubre de 2006

FIRENZE

Agafem el tren que ens deixa a l’estació Firenze SMN, molt a prop de la zona monumental de la ciutat. Visitem el Palazzo Medici Riccardi, on és remercable la capella amb els frescos de Benozzo Gozzoli, la Sala de Lucas Jordan.
Plaça del Duomo Sta. Maria del Fiore, impressiona la vista de la cúpula.

Visitem el Museo dell’Opera del Duomo on hi ha la famosa Pieta de Miquel Angel. Passejant hem arribat a la plaça de la Signoria, a la font de Neptú i la rèplica del David de Miquel Angel i d’altres.
Una parada per dinar, el Ponte Vecchio ens espera ja que estem disposat a comprar moltes joies, però el cansament pot més que nosaltres i a part de no comprar res deixem per una altra vegada la visita a la galeria dels Uffici i el Palazio Piti que només veiem per fora.
Passem per la plaça St. Marco i la Santa Croce.

Firenze mereix una visita de dos dies mínim, es fa molt acollidora i als Gironins ens recorda molt la nostra ciutat. Amb les cases pintades de colors tot a vora del riu i els ponts que la travessen. Ja a prop de l’extenuació tornem a agafar el tren cap al poble de Sesto Florentino, una dutxa, una cervesa i una estona els peus en remull.

Vam comprar un camera de utilitzar i tirar, fotos scanejades

Dimarts, 10 d’octubre de 2006

SESTO FLORENTINO – VINCI

Teníem ganes de conèixer una mica més la Toscana i ens endinsem cap al poble natal de Leonardo. Vinci és un poble tranquil amb una bona àrea per les AC, gratuïta, al costat del camp de futbol amb serveis d’aigua i per a buidar i amb una senyalització mai vista, prohibit aparcar cotxes dins de l’àrea di sosta.
Visitem el museu Leonardo da Vinci, pels curiosos de la inventiva és molt interessant la visita. Al costat del museu es pot veure en forma d’escultura el famós quadre de l’Homo de Leonardo.

Després de dinar fem una excursió amb bici cap a Anchiano, casa natal de Leonardo. El camí no és planer i ens toca pujar una part empenyent la bici. La visita a la casa reconstruïda amb la subvenció de IBM deixa molt a desitjar. Si que val la pena la panoràmica que es veu pel camí.
Continuem el camí fins arribar a un mirador on hi ha una quasi mil•lenària alzina i una espectacular vista

Dimecres, 11 d’octubre de 2006

VINCI – PISA – IMPERIA

Arriba el final del viatge i enfilem l’última visita, Pisa, quina emoció, la Torre.

Com que no teníem el GPS, vam haver de buscar l’àrea di sosta pels mètodes més rudimentaris, anar preguntant o com va ser el cas, seguir a una altra AC que ens va semblar que també buscava lloc per aparcar i per sort nostra així va ser i no ens va portar a casa seva. Vam aparcar al costat de l’estació d’autobusos, que queda a prop de la plaça de la Torre.

La visita a la Torre, una mica cara, 15€ per persona, però val la pena fer la despesa, tens una estranya sensació al pujar pels esglaons inclinats i una vegada a dalt palpes la realitat de la inclinació.
Per pujar a la Torre, s’ha de demanar hora ja que l’aforament està restringit.

Vam visitar també el Duomo i el Baptisteri.

Després de dinar marxem camí d’Imperia per completar així el cercle, ja que vam dormir al mateix lloc on vam iniciar les vacances.

Hem tingut mala sort en el viatge per culpa del robatori, ja que ens hem quedat sense fotos. Aixó et deixa mal regust. De totes maneres el temps ens ha acompanyat, les visites i les excursions han estat molt bé així com les pizzes, la pasta, els gelats, el Chianti, el Lambrusco, els espressos, els capuxinos………….. hum que bu’ono….

 

ARRIVEDERCI

Josep i Maria