OLIUS I LA VALL D’ORA

SOLSONÈS

Aquesta es una ruta de cap de setmana pensada per fer amb una o dues autocaravanes, donat que algun dels espais descrits a continuació no disposen d’una zona d’aparcament suficientment gran.
Si agafem la carretera que uneix Solsona amb Berga al cap de 4 qms. (aprox), (aneu amb compte ja que l’indicador es després d’un revolt i en el mateix encreuament), trobarem a mà esquerra un trencall que ens portarà fins l’ampli aparcament de l’església de Sant Esteve d’Olius, just davant teniu un interessant cementiri modernista i una font.

Església de Sant Esteve d'Olius
Església d'estil romànic llombard del segle XI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar, de planta quadrada, té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s'obre una motllura amb espitlleres.
Sota l'altar cal destacar la cripta dedicada a santa Maria, formada per tres petites naus sostingudes per sis columnes, totes elles diferents. L'accés es porta a terme per una escala central, tot i que a banda i banda d'aquesta escala encara es conserven els accessos primitius amb cinc graons.

 

Tornem a la carretera i continuem direcció Berga, al cap d’uns 14 qms. i un cop passat el poble de Navès trobarem un encreuament, girarem a mà esquerra, just on un cartell ens indica que som al principi de la Vall d’Ora. Seguint el curs del riu de la Vall d'Ora es poden veure diferents molins com ara el molí del Guirra i el molí de l'Ambròs i la serradora Aquests aprofitaven
la força hidràulica per oferir uns serveis concrets als veïns de la Vall d'Ora, els quals els permetien ser autosuficients. També en aquest indret podrem visitar un petit museu on hi ha una mostra dels estris utilitzats en els antics oficis que es duien a terme aquí a la Vall d’Ora.

Monument a Guifré, el Pilós
Petit homenatge que l’Ajuntament de Navès ret al comte Guifré, ja que segons uns manuscrits que es troben a Oxford, deixen ben clar que el comte va ser ferit de mort en aquesta vall..

  
Just davant d’aquest monument, hi ha un petit aparcament on podem deixar les nostres autocaravanes. Des d’aquí, podem visitar un molí que era l’encarregat d’abastar d’energia hidràulica als habitants de la vall.

També l’ecomuseu, on coneixerem com treballaven el camp els nostres avantpassats, o emprendre nombroses excursions cap a diferents indrets d’aquesta interessant vall.Nosaltres ens vàrem decantar per tot seguint la pista, arribar-nos a l’ermita de Sant Pere de Graudescales. La pista està en força bon estat i és bastant planera, per tant permet fer-la tant a peu com en bicicleta.
També des d’aquest indret podem accedir al pla de Busa (1526 m.), o bé caminant donant la volta pel costat dret, buscant la carena, o bé “pel dret” , accedint-ne per unes escales. Les vistes des de dalt, a la Vall d’Ora, o a la Vall de Lord valen l’excursió.

 
En arribar als plans, seguirem les indicacions i a uns 25 minuts a peu trobarem l’antiga presó de Busa, presó natural que s’utilitzava en la Guerra contra el Francès. No es tracta de cap edificació, si no d’un penya-segat aïllat on els presoners hi accedien per una palanca de fusta que després s’enretirava. En aquest moment s’hi pot accedir per una palanca de ferro.

 

Església de Sant Pere de Graudescales
Es tracta d'un petit monestir creat per ser una casa benedictina, transformada, però, en una canònica, de la qual es conserva únicament algun vestigi. L'actual església data del segle XI i està considerada d'estil romànic llombard. Consta d'una nau amb transepte, amb tres absis semicirculars. La planta de l'edifici és de creu grega. Destaca l'obertura d'una finestra en forma de creu en un dels murs de l'església.

Mercè Roca i Joan Miquel Flamarich