|
Dimarts 6 d´abril, ben
d'hora vam aixecar-nos tots il.lusionats, ja que havia arribat
el nostre primer dia de vacances. Vam carregar l'autocaravana
amb les últimes bosses i vam emprendre la marxa.
 
Després de cinc hores de viatge
amb parades per descansar i tocar de peus a terra, vam arribar
a Valtierra, Navarra. Allà poguerem veure unes coves molt curioses
habilitades de manera que s'hi podia passar la nit, amb estàncies
perfectament equipades i que es podien llogar si et feia il.lusió
quedar-t'hi uns dies. Semblar ser que els seus antics habitants
es dedicaven a excavar les muntanyes per construir les seves
llars naturals. Si voleu fer una reserva aquesta és la pàgina
web que hauríeu de consultar: http://www.cuevasdevaltierra.com
Després d'aquesta visita vam dirigir-nos cap a Sendaviva,
un parc situat a prop de Valtierra. Vam arribar-hi a les sis,
l'hora de tancada, de manera que vam haver d'esperar-nos fins
l'endemà. No vam poder passar la nit al seu pàrquing perquè
tancaven tot el recinte durant la nit, ja que es tracta d'una
propietat privada. Si voleu saber-nes més detalls podeu consultar
la següent direcció: http://www.sendaviva.com
 
Més
tard vam apropar-nos al monestir de nostra senyora del Yugo,
que està envoltat del meravellós paisatge de les Bárdenas navarreses.
 
Per aprofitar la resta de la
tarda vam decidir visitar Tudela, la seva plaça de los Fueros,
les seves incomptables botigues, la seva catedral en reconstrucció
i els seus carrerons estrets de la zona antiga.
  
Per ésser més a prop de Sendaviva
vam tornar cap a Valtierra i vam passar la nit en uns aparcaments
que es trobaven al bell mig de la plaça del poble.
Dimecres, a les 11 del matí Sendaviva obria les seves
portes. Aquest és un parc força especial, ja que s'hi combinen
les atraccions (des d'un trenet petit, passant per un circ,
unes cadiretes, una sala de miralls, un “cuenta cuentos”, una
casa del terror, una barqueta que atravessava un llac i una
tirorina, fins arribar a l'atracció estrella:una caiguda lliure
des de 30 metres d'alçada) i els animals (lleons, tigres, micos,
vaques, zebres, gallines, óssos, llops, estruços, burros, porcs,
ponis,... de tot!). El preu de l'entrada per als adults és de
17€ i per als nens és de 12€. L'horari exacte és d' 11 a 18 al abril. Dins el parc hi ha diversos
llocs per dinar o per prendre alguna cosa i no és permés portar
menjar ni beguda de l'exterior. El recinte està dividit en quatre
zones: la granja, el poble, la fira i el bosc. Per arribar fins
a aquesta darrera zona calia que ens hi portessin amb una camioneta
antiga. Si hi aneu, sobretot pugeu a l'atracció de “caiguda
lliure”, ja que des de 30 metres es veuen perfectament les Bardenas,
un gran espectacle per a la vista.
  
   
  
  
  
  
  
  
  
 
Després d'un llarg dia esgotador
vam cercar un nou poblet per a passar-hi la nit i aquest va
ésser Piedrafita de Jaca, que ja pertany a la comunitat autònoma
d'Aragó. El paisatge era de nou esplèndid, doncs estàvem envoltats
de muntanyes nevades i prop d'un gran pantà. En aquest poblet
no vam poder comprar el pà per a l'esmorzar del dia següent,
ja que no hi havia cap panaderia ni cap bar on n'oferissin.
Els carrers no tenien nom i era curiós observar que totes les
cases estaven batejades amb el nom dels seus habitants.
El poble disposava d'un aparcament prou ampli per a deixar-hi
l'autocaravana i passar la nit.
 
A les 11 de dijous vam entrar
a Lacuniacha, un parc faunístic, a 1800 metres de Piedrafita,
on molts dels animals es troben en completa llibertat, de manera
que els podien tocar i apropar-nos. El parc disposa d'aparcament.
És un parc diferent als altres, ja que no són els animals els
que han estat transportats al nostre medi, sinó que som les
persones les que entrem en el seu espai natural. Hi vam poder veure rens,
cèrvols, llops, linxs, cavalls, etc. L'entrada era de 10€ i una mica menys per
als nens. T'aconsellen que per veure-ho tot són necessàries
unes dues hores i mitja. Els horaris varien segons l'època de
l'any i les hores de sol; un bosc com aquest ha d'ésser molt
misteriós a les nits. La seva adreça és: http://www.lacuniacha.com
  
A les tres vam marxar de Lacuniacha
(i estava començant a nevar!) i vam anar fins a Larres, a pocs
quilòmetres de Piedrafita. Allà hi ha un famós castell convertit
en museu de dibuix, on es poden contemplar des dels comics del
Tebeo fins a les darreres creacions dels artistes més actuals.
  
Encara teniem forces per a visitar
més indrets i vam arribar fins el monestir de Pueyo, que té
unes vistes molt espectaculars a tot el seu voltant. Llàstima
que, al ésser Dijous Sant, les magdalenes s'havien acabat durant
les misses del matí i l'església estava tancada fins l'endemà.
  
Una mica abans d'arribar de nou a Catalunya vam parar
en un poblet fronterer, encara d'Aragó, de tan sols 400 habitants:
Castillonroy. Si hi passeu, compreu
panadons de pinyons i de xocolata i ametlles garrapinyades;
boníssim! A dalt de tot d'un turó que hi
ha al mig del poble hi ha un carro antic, un monument exterior
molt curiós, amb una llegenda amagada que tots els residents
volen explicar als turistes curiosos. A mi em van encantar els
camps de ginesta que hi havia al caminet d'entrada a aquest
poble de la franja.
  
En només tres dies es poden fer i visitar moltes coses!!!
|