VERSIÓ PER IMPRIMIR

 

Aquest viatge l’hem realitzat 4 Barcelonins de Sants; dos adults i dos nens.

Itinerari amb els punts més destacats: Barcelona – Billund, Dinamarca; park atraccions Legoland – Copenhagen – Stokholm - Cercle Polar Àrtic. Napapiri, casa el pare Noel (Finlàndia) – Inari (Finlàndia) - Cap nord (Noruega) – Alta, gravats rupestres - glacera de Jokeddalsbreen – Tromso - Andenes (illes Vesteralen), safari de balenes – Illes Lofoten (el més destacat: Henningsvaer, Eggum, Borg, Nusfjord, Reine, Å) – glacera Svartissen – Alesund – carretera dels Trolls (63) - carretera Ørnevegen o de les àguiles (63) – Geiranger – glacera Kjendalsbreen - carretera de Sognefjell (55) – església medival de Borgund i vall de Laerdal – carretera Aurlandsvegen, amb vistes sobre el Sognefiord - Flam – Bergen – Stavanger – Preikestolen - església medieval de Heddal – Oslo – Goteborg – Dinamarca – París (Disney)

Noruega: Corones Noruegues. Kr o NOK
Dinamarca: Corones Daneses. Kr o DKK
Suècia: Corones Sueques. Kr o SEK
Finlàndia és dins la zona Euro. €
A Finlàndia s’ha d’avançar 1 hora el rellotge a l’estiu.

A Noruega, en compres superiors a una determinada quantitat (informar-se a la mateixa botiga), si demanes et tiquet específic del Tax free, al sortir del país, et retornen l’import de l’impost. Te’l retornen en efectiu.

A Dinamarca, al parc d’atraccions de Legoland, si pagues amb VISA et cobren una comissió del preu de les entrades o la compra. Millor pagar amb targeta de dèbit.

És obligatori de portar les llums enceses del vehicle tot el dia a tot Escandinavia.
É s recomanable portar bombetes de recanvi.
Peatges a Noruega: Sistema Autopass. Es pot adquirir per internet, funciona com una targeta moneder. http://www.autopass.no
Nosaltres no vam treure el sistema “autopass” i vam anar pagant els peatges al moment, però després hem sabut que els turistes no cal que paguin els peatges de les ciutats. En els peatges de les carreteres, reps la factura a casa i es pot pagar per Internet sense recàrrec. Al passar pel peatge et fan una foto de la matrícula i a través d’una empresa amb seu a Londres t’arriba el càrrec, uns sis mesos després. També hi ha peatges amb guixeta que s’han de pagar al moment.

Ferris: Els preus estan en funció de la llargada de l’autocaravana. Els preus d’aquest relat són d’una auto de menys de 6 metres. Tot i que la nostra auto fa 6’20 m. no ens van posar pegues enlloc per aquest motiu.
Alguns ferris tenen servei wifi, alguns gratuït i altres de pagament.

No hi ha problemes per trobar supermercats ni gasolineres.
En general tampoc hi ha problema per omplir aigua i buidar el water químic. En algun lloc, el que no hi ha, és lloc per buidar les aigües grises.

A tot Escandinavia l’acampada lliure és permesa, a certa distancia dels habitatges. Per tant, no hi ha problema per trobar llocs on pernoctar.

Recomanacions: Menjar: portar tot el que es pugui de casa. El menjar, i qualsevol cosa, és molt car. Nosaltres vam portar, entre altres coses: 4 melons 1 síndria, pizzes, llaunes de magret d’ànec comprats a un supermercat de França, pasta seca. I el rebost ben ple!!

Història dels Trolls. http://www.rodamons.net/cat_elpetittroll.htm
Història de la Sireneta de Copenhaguen http://www.dondeviajar.es/viajar/la-historia-de-la-sirenita-de-copenhague.html

ADRECES D’INTERÈS:
http://www.visitnorway.com/es/
http://www.visitdenmark.dk/spanien/es-es/menu/salgsled/turistforside.htm?wbc_purpose=Bas
http://www.copenhague.info/index.php?op=copenhague
http://www.nordkapp.no/?language=en&cat=51215
http://www.visitcopenhagen.com/tourist/plan_and_book
http://beta.stockholmtown.com/es/

EL VIATGE!!:

DIA 1. Dimarts 30 de juliol. Barcelona – Lyon. 710 Km.

Sortim de Barcelona a les 13h. A Lyon ens perdem al trobar una sortida tallada. Finalment parem a dormir a Macon, passat Lyon, en un pàrking al costat de la piscina.

DIA 2. Dimecres 1 de juliol. Lyon- Hannoversch Münden (Alemanya) 815 km.

Un cop entrem a Alemanya ja no hi ha peatges a les autopistes però anem trobant un seguit de zones d’obres que en alguna ocasió ens confonen. No es paga pels peatges però a les gasolineres et fan pagar per fer pipí. A les 24h. decidim buscar un lloc per dormir. Sortim de l’autopista i fem 8 Km. de corbes fins arribar a Hannoversch Münden, al nord de Kassle, en una àrea en un càmping. Per arribar s’ha de creuar el riu, just on hi ha una esclusa.

Pernocta N 51,41530º E 9,6488º

DIA 3. Dijous 2 de juliol. Hannoversch Münden (Alemanya)- Billund (Dinamarca) Legoland. 572 km.

Fem una volteta per Hannoversch Münden i comprem pa, frankfurts i formatge. El poblet és bonic i turístic.
Alemanya se’ns fa molt llarg i quan sembla que ja s’acaba trobem un embús poc abans d’Hamburg que ens fa estar 1’15h a pas de tortuga, just quan volíem parar a dinar. Total que quan acaba l’embús son les 4h i parem a dinar.
Finalment entrem a Dinamarca. Les autopistes continuen essent gratuïtes. Continuem fins arribar al parc de Legoland a Billund, al costat mateix de l’aeroport. Cap a les 8h ens aparquem al P 1, just davant la porta del parc. Si segueixes la carretera, hi ha un pàrking d’ AC, però era tancat. Nosaltres entrem al P 1 i hi passem la nit. Segurament ens permeten quedar-nos perquè encara no és plena temporada turística. Entrem al parc a passejar tot i que les atraccions estan parades. Fins i tot hi ha un concert de música country. Volíem treure l’entrada per l’endemà però les taquilles estan tancades.

Pàrking Legoland: 50 DKK

DIA 4. Divendres 3 de juliol. Billund (Dinamarca)- Copenhaguen. 136Km.

Intentem treure les entrades a les 9h. abans d’obrir el parc, però fins les 10h en punt no obren el parc ni les taquilles. Paguem amb VISA i ens trobem amb la sorpresa que tant ara com a la tarda comprant joguines, ens cobren una comissió. Un noi ens diu que és perquè la targeta no és danesa, però no ens convenç l’explicació. Entrem al parc i anem al lloc on treus els tiquets per els “quick pass” que et permet entrar a les diferents atraccions sense fer cues, a una hora determinada. Però aquest dia no fem cues enlloc (o màxim 5’) i la veritat és que gaudim força del parc. Els nens recomanen la batalla de pirates: mulles i et mullen, quedem xops, també una d‘un braç mecànic on pots triar com vols que et maregin, del dret del revés endavant enrera... Finalment els nens acaben al parc d’aigua per refrescar-se de la calor de tot el dia (va bé agafar els banyadors). A les 18h. ens tanquen les atraccions (varia segons l’època de l’any) i decidim tornar a l’AC, passant primer per la botiga Lego i comprem Legos, és clar. Marxem direcció Copenhaguen però parem a dormir sota el pont que porta a la ciutat, al costat de l’autopista.

Pernocta: N 55,29343º E 10,84605º

DIA 5. Dissabte 4 de juliol. Copenhaguen. 131 Km.

Ens llevem tranquil•lament i ens dirigim cap a Copenhaguen. Parem primer en una àrea abans d’entrar a la ciutat i omplim aigua. A Copenhaguen ens instal•lem al City Camp. És car però et permet fer nit i estada fins les 8 del vespre del dia següent; hi ha WC i dutxes. El senyor que ens rep és molt amable i ens dóna el mapa de la ciutat i el dels recorreguts en barca de l’empresa Canal Tours, ja que l’àrea és una mica lluny del centre. També hi ha el sistema de bicing (gratuït, poses 20 DKK i quan deixes la bici els recuperes) però no hi ha bici per la mida del Roger de 10 anys. Fa molt calor i el primer que fem és anar a banyar-nos a unes piscines que hi ha en el mateix canal, amb algues, però amb trampolí i tot. Són gratuïtes i estan a 5’ caminant de l’àrea darrera el centre comercial (Fisketorvet). Ens refresquem i tornem a l’àrea per dinar. A la tarda tornem cap a les piscines, ja que just al costat hi ha la línia blava del canal Tours, que ens porta fins el centre. Allà canviem de línia, agafem la verda que ens porta fins a la Sireneta (little Mermaid). Baixem, fem 4 fotos i tornem a agafar la mateixa barca, al cap de 20’, i ens torna a deixar al centre. Un cop desembarcats fem un recorregut caminant pel centre tot dirigint-nos de tornada cap al City Camp. El Roger està molt cansat i rondina. Encara no s’ha posat en forma de fer el turista.
Per sopar ens fem passar el cansament amb una bona pizza i a dormir.

Pernocta. City Camp N 55,65º E 12,558º 265 DKK

DIA 6. Diumenge 5 de juliol. Copenhaguen- Askersund (Suècia). 451 Km.

Ens llevem tard i fem el servei tranquil•lament. El Senyor del city camp ens agafa les postals i ell mateix les envia (hem comprovat que han arribat). També ens pregunta el destí i ens recomana agafar el ferri a Helsingor (ens dóna un tiquet de descompte de 30 DK per la companyia HH ferris). Diu que el pont d’Oresund és més car i fas més Km. També ens canvia tota la ruta prevista per arribar a Cap Nord: per arribar a Stockholm diu que l’autopista és molt industrial i ens recomana agafar la E4, 50 fins a Orebro i la E 20 fins Stockholm. També ens modifica la pujada per Suècia i diu que no anem per la costa sinó per l’interior. Només li farem cas fins arribar a la capital Sueca.
De camí cap a Jonkoping (i Stocholm) ens fa la primera pluja de tot el viatge, i deu ni do l’aigua que cau. Parem a una gasolinera a dinar i seguim la ruta direcció Jonkoping passant pel llac Vattern. Parem a prop de Grana a posar Diesel i ens costa una mica: primer has de posar la targeta bancària (hem hagut d’utilitzar la del xip), posar la contrasenya i et dóna accés a la mànega i quan està plena s’atura sola. Ja no hem d’anar a pagar, doncs suposem que la màquina ho detecta i ens cobren les corones que toquen. Seguim la ruta, tot veient un munt de cotxes d’època. Arribem a Vadstena, amb abadia i castell al costat del llac i una zona plena d’autos que és un bon lloc per pernoctar, però decidim fer un tros més fins arribar a l’extrem del llac a Askersund on hi ha un City Camp al costat del port a l’entrada del poble. Ens acompanya una fina pluja.

Pernocta. City Camp Askersund: N 58’87878º E 14’89927º
100 SEK la nit. Hi ha aigua per omplir i espai per buidar el WC químic. No per buidar aigües grises.

DIA 7. Dilluns 6 de juliol. Askersund- Stockholm (Suècia). 244 Km.

Ens llevem amb pluja i cap a les 12:30 arribem a Stockholm a l’àrea d’AC situada sota el pont a l’illa de Langholmen, amb capacitat per 65 AC. L’àrea no és maca però fa la funció que cal en una capital. L’encarregada de l’àrea ens ven el carnet escandinau de càmpings, que ens diu que és imprescindible i molt útil, però la veritat és que no ens fa cap servei en tot el viatge i no és barat. Per anar al centre, la senyora de l’àrea ens recomana anar al centre amb metro. Ens recomana que comprem uns abonaments que donen dret a 4 viatges per cadascun. No entenem com funciona ja que el taquiller ens dona unes targetes llargues que sembla que siguin de 16 viatges però en realitat són de 8. Comprem 1 targeta d’adult i una infantil. Anem cap a l’illa de Djurgärden i visitem el museu Vassa, on hi ha un enorme buc de guerra de l’armada sueca del 1628 que no va entrar mai en batalla perquè es va enfonsar en el mateix port. La visita dura 1h, també hi ha un vídeo de 25’ i visita guiada en espanyol de 25’ a les 11h i a les 15h. És impressionant les mides de l’embarcació i els detalls que es poden veure, alguns d’ells reconstruïts. És una visita que agrada als nens. Sortim del museu, passegem per l’illa, i veiem per fora el parc d’atraccions i el parc Skanssen (museu a l’aire lliure). Tornem caminant pel port fins al centre, sota la pluja, on mengem un french hot dog. I ens acostem fins a la T Centralen per agafar el metro de tornada.

Pernocta. Àrea: N 59’3201º E 18’03020º
190 SEK sense electricitat. Té serveis de WC i dutxes.
Targeta metro: adult: 180Kr, infantil 110 SEK

DIA 8. Dimarts 7 de juliol. Stockholm. 0 Km

Ens hem fet el propòsit de començar d’hora la visita , però com sempre no ho aconseguim. Sortim de l’àrea a les 10h. i baixem a la parada de T Centralen per visitar l’ajuntament (Stadshuset). A les 11h fem la visita guiada en espanyol. En aquest edifici es fa el sopar - celebració posterior al lliurament dels premis Nobel. Al sortir pugem a la torre de l’Ajuntament, des d’on es veuen unes fantàstiques vistes de Stan i visitem la Riddarholms Kyrkan, plena de tombes reials, però de poc interès per nosaltres. Comença a ploure, i parem a dinar en una pizzeria. En acabat ens arribem al palau reial just quan acaba el canvi de la guàrdia (16h). Visitem les habitacions reials del palau i quan sortim ens dirigim a la catedral però està tancada. Passegem pels carrerons i quan ens cansem, cap a les 6 de la tarda, agafem el metro i cap a l’àrea. Ens dutxem, els nens fan deures de l’escola, sopar i dormir.

Palau reial: tanquen a les 17:00
Canvi de la guarida: a les 12:30 i a les 16:00
Catedral: tanquen a les 16:00

DIA 9. Dimecres 8 de juliol. Stockholm- Umea. 640 Km.

Ens llevem, fem el servei de l’auto, paguem les 2 nits i com sempre sortim tard, a les 10:30.
Avui és un dia monòton. Agafem la E 4 i no la deixem en tot el dia. Parem a dormir a Umea. Just creuar el riu hi ha un pàrking amb zona reservada per caravanes, ens hi quedem junt amb 3 AC mes. És el 1er dia, vespre, que ens adonem que ens acostem al destí, són 2/4 d’11 i sembla les 9 del vespre.
Pernocta: Umea: N 63’824883º E 20’25861º

DIA 10. Dijous 9 de juliol. Umea- Cercle Polar Àrtic. Napapiri (Finlàndia). 515 Km.

Seguim per la E 4 fins arribar a Haparanda, l’ últim poble abans de la frontera. Parem abans de la frontera. Parem en un pàrking del supermercat Coop i mentre preparem el dinar aprofitem per gastar les últimes corones sueques. Entrem a Finlàndia. La carretera és agradable, igual que el paisatge. Ens acostem fins el Santa Village i ens adonem que està tot tancat. A més hem hagut d’avançar 1h el rellotge així que son les 8h, donem una volta pel complex i decidim passar la nit al pàrking junt amb altres AC. Fem moltes fotos a la línia del Cercle Polar Àrtic.

La oficina del pare Noel tanca a les 18:00 i la oficina de correus a les 19:00
Pernocta: N 66’54325º E 25’84459º

DIA 11. Divendres 10 de juliol. Napapiri- Inari. 320 Km.

Anem a veure el Pare Noel. L’entrada és gratuïta. Entrem en un recinte molt ben ambientat i al final arribes a una habitació. Aquest famós personatge sap tots els idiomes, fins i tot el català i ens fa ballar una sardana. Al sortir ens ofereixen la foto en tots els formats possibles i fins i tot el vídeo de la visita. Nosaltres ens quedem 5 postals de Nadal amb les 5 fotos per 30 €, que ens servirà per la família el proper Nadal. Després decidim anar al Santa Park, un altre complexe, aquests de pagament. L’interior està molt ben ambientat amb moltes paradetes i cafès tot preparat per poder gastar. T’ofereixen 2 espectacles en finès i en anglès. Podem visitar el pare Noel en el seu despatx i ens fem noves fotos, aquestes gratuïtes. També fem un taller on elaborem la cara del pare Noel, i passegem en un trenet pel seu taller. El complex està molt buit. Tot plegat ho trobem una mica car pel que s’ofereix. Creiem que n’hi ha suficient amb el Santa Village, tot i que ben mirat ens hem gastat el mateix, ja que en un pots fer les fotos de franc i a l’altra te les fan pagar. Potser val la pena el Santa Park si tens els nens petits.
Tornem a l’AC i iniciem la ruta cap a Inari. En un moment passem del sol a un xàfec important però de 5’.
A mesura que ens acostem a Inari, el paisatge és preciós: aigua, boscos i el sol que li dona una llum especial. També ens anem trobant un munt de rens: solitaris, en grups de 2 o 3, en ramats, grans i marrons, petits i blancs, amb banyes, sense banyes... és fascinant!, i pel mig de la carretera!, per tant, cal circular amb molta precaució!
Arribem a Inari i el càmping del qual teníem referències està ple (ple per una trobada de motards). Anem a un que havíem passat una mica abans, a l’inici del poble, i ens hi quedem.
El Xavier volia provar la sauna finlandesa al càmping però tanquen a les 9h i ja estava tot reservat.
Anem a dormir a 2/4 d’1 hora finlandesa i el sol no s’ha arribat a amagar darrera la muntanya d’enfront a l’altra banda del llac. “posta” de sol amb vistes precioses. Costa anar a dormir amb aquesta llum.
De moment el temps aguanta i no fa massa fred (tampoc fa calor). Ens ataquen els primers mosquits.

Entrada Santa Park: 30€ per família + 15€ per entrar a una sala amb figures de gel.
Càmping Uriniemi a Inari: N 68’90286º E 27’07161º : 19 € amb electricitat. Rentadora 4€ però es tracta d’anar de pressa perquè a les 11h tanquen tots els serveis, inclòs el quartet de la rentadora i l’assecadora. Em toca estendre la roba en un quartet que també tanquen a les 11h.

DIA 12. Dissabte 11 de juliol. Inari- Cap nord (Noruega)

Deixem el càmping després d’omplir aigua i fer el servei. Ens acostem a Inari a fer unes compres al supermercat. Comprem carn de ren en llauna i pa. Hi ha un museu de la cultura sami però decidim que anirem al de Karasjok. Volem posar benzina però està ple de motos Honda; sembla que hi ha una trobada doncs n’hi ha moltíssimes i totes súper guapes, algunes de tres rodes i algunes fins i tot amb caravana mini per dormir. Posem doncs benzina més endavant, i acabem pagant el preu més car que hem vist a tot Finlàndia.
Agafem el trencall direcció Karasjok i Nordcap i la carretera es torna una ondulació de pujades i baixades. Entrem a Noruega i Karasjok on visitem el centre SAPM (per arribar-hi s’ha de seguir la indicació d’informació i turisme) on ens passen un vídeo de la vida i la cultura sami (en espanyol) i a fora hi ha cabanes tradicionals. Entrem al restaurant sami del complex amb el foc i els seients de fusta al voltant; degustem un plat de salmó i un de carn de ren. Està bé però els nens es queden amb gana i després hem de fer un plat d’espaguetti a l’auto. Hem fet la turistada. El museu SAPMI no ens ha resultat gaire interessant.
Reprenem la ruta i anem veient cabanes samis de venta de souvenirs i mica a mica el paisatge va canviant. Fem una foto aquí una foto allà, i ens anem trobant rens i també bens a la carretera. El nostre destí es va acostant. Els arbres cada vegada són més petits i més escampats, sobretot després de passar el túnel sota l’aigua que porta a la illa Mageroya de cap nord. Aquí els km sembla que no passin i l’últim tros fins arribar a Cap nord es fa interminable. Finalment a ¾ de 9 arribem a CAP NORD. Fem una volteta i 4 fotos i preparem el sopar, paella i cava! A les 12h som a la punta de Cap nord amb la bola metàl•lica representativa del lloc. Hi ha un munt de gent. SÓN LES 12h i sembla les 8 del vespre. Aconseguim fer unes quantes fotos més. A les 12:15 marxen el munt d’autocars que hi havia i comença a respirar-se certa calma per seguir contemplant EL SOL DE MITJANIT A CAP NORD, EL PUNT CONTINENTAL MÉS SEPTENTRIONAL D’EUROPA.

Túnel a l’illa Mageroya: 240 NOK ( 145 el vehicle i conductor si l’auto és inferior a 6m + 47 per adult + 24 cada nen)
Accés a Cap Nord: 505 corones el tiquet familiar
Nordkapp N 71’16878º E 25’78048º

DIA 13. Diumenge 12 de juliol. CAP NORD 0km

Avui ens hem llevat tard i no hem fet cap Km, només hem bellugat l’auto al matí per posar-nos a primera fila; de fet, tant se val.
Sembla que hi ha més núvols que ahir però a mesura que avança el dia van marxant i acaba fent un dia espatarrant. Hem pogut dinar fora i fins i tot hem buscat l’ombra. Dediquem el dia a veure el complex turístic (i l’àudio-visual amb escenes de la vida a l’illa Mageroya a l’hivern i a l’estiu; no hi ha problema per l’idioma, no diuen res) i passegem pels voltants. Fem un munt de fotos, i escrivim postals a amics i família que arribaran amb el segell de Nordkap. Després de sopar tornem a la punta a fer fotos, i a les 12.15 h veiem el punt més baix on arriba el sol en aquesta època. Fa una temperatura súper agradable, n’hi ha prou amb una jaqueta prima. Ens sentim privilegiats pel bon temps que estem tenint, ja que havíem llegit relats on explicaven que no havien vist res. Ha sigut un dia tranquil i agradable i hi ha hagut temps per tot (el dia és tant llarg ...), fins i tot hem pogut jugar a jocs de taula que tant desitjaven els nens.
Demà matí marxarem contents de tot el que hem vist i sentit però amb un sentiment de nostàlgia ja que sabem que no serà fàcil que tornem.
Escric això a 3/4 de 2, amb llum natural, i se’m continua fent estranya aquesta claror.

Bona nit!

DIA 14. Dilluns 13 de juliol. Cap nord - Alta 257km

Sortim de Norkap amb els nens dormint i ens arribem fins Skarsvag on esmorzem al costat del port. En una botiga de souvenirs veiem unes piscines rodones i podem observar i agafar crancs reials, enormes!, i aprofitem per fer-los fotos.
Sortim de l’illa Mageroya i en una àrea de pícnic amb campament- botiga sami parem a dinar i banyar-nos. Bé, només hi ha 3 valents a la família. El quart, jo, faig les fotos. Una mica més i es queden congelats.
Seguim la ruta i agafem el desviament que porta a Alta. És una carretera agradable amb pujades i baixades i llacs aquí i allà. Agafem la carretera E6 i arribem a Alta al museu de gravats rupestres. Costa de trobar ja que no està indicat fins que falta 1’5Km per arribar. S’ha de passar el poble, seguint per l’E6 i quan veus les muntanyes enfront ja trobes el cartell indicador. Fem un passeig agradable pel fiord d’Alta tot veient els gravats. Es veuen molt bé ja que fa temps van pintar-los de vermell després de deduir que originàriament devien ser així. El fulletó explicatiu està en espanyol. El passeig ha durat 1h 30m, i hem rebut força picades de mosquits. En acabar el passeig volíem entrar al museu a veure l’exposició interior però ja havien tancat.
Sopem al mateix pàrking del museu però no ens fa el pes dormir-hi. Hem seguit uns minuts per la carretera i hem trobat una esplanada plena d’autos arran d’aigua i de pescadors .

Museu Alta: N 69’94629º E 23’118663º. Tanquen a les 20h.
Pernocta: N 69’92338° E 23’01810°

DIA 15. Dimarts 14 de juliol. Alta- Olerdaler 294km

El matí es desperta núvol i ens dirigim a la glacera de Jokeddalsbreen. Poc abans d’arribar a Alteidet hi ha un desviament a la dreta que indica la glacera i més endavant t’has de tornar a desviar a la dreta direcció Saltnes fins arribar a un pàrking. Allà es pot agafar una barca que, per 150 corones per persona t’acosten fins al peu de la gelera. Nosaltres agafem un caminet que porta fins la gelera (sembla ser que és l’única gelera que desemboca al mar, en el fiord). El camí és de 2h; nosaltres caminem ½ h tot fen fotos de la gelera i el fiord, però com que plou força decidim tornar.
Ahir a Alta ens ban picar els mosquits, avui ens han destrossat. Sembla que si compres repel•lent de mosquits no fa efecte per si sol, es tracta de posar-te la loció...)
Després de dinar comença a clarejar i acaba fent una tarda esplèndida. Tornem a fer ruta amb l’idea d’arribar a Tromso però ens entretenim fent 1000 i 1 foto. Parem a tendes samis de souvenirs, on comprem carn de ren seca que sembla pernil salat (100gr 30 NOK), boníssim! Seguim la ruta i parem a Storslett (al final del fiord Reisafjorden) on hi ha 3 supermercats i comprem pa. Arribem a Olerdaler però ja no som a temps d’agafar el ferri, doncs tenim entès que l’últim és a les 18:30, així que decidim continuar per l’E6 i finalment a les 9h parem a una acollidora àrea al costat del fiord Storfjorden al final del fiord Lynegan. Té WC per buidar el cassette químic i casetes per fer pícnic a resguard del vent. Nosaltres però sopem a l’auto ja que el vent és gèlid.

Pernocta: N 69’27269° E 19’93656°

DIA 16. Dimecres 15 de juliol. Olerdaler -Lodingen 411km

A les 9h ens posem en marxa amb els nens dormint i parem a esmorzar a 3/4 de 10. Cap a les 12h arribem a Tromso. Just abans de creuar el pont que dóna accés a la ciutat hi ha el telefèric i la catedral de gel, nosaltres seguim pel pont i ens aparquem al centre. Comprem pa i fem fotos al pont. Anem a l’oficina de turisme per preguntar per fer un safari de balenes a Andenes i fem la reserva per l’endemà a les 15h. També ens orienta com anar-hi; ens recomana agafar 2 ferris però passem d’ella i decidim arribar-hi per carretera. Tornem a l’auto i ens desplacem al museu Polaria. Museu petit però adequat pels nens. Pots gaudir d’un àudio-visual de les illes Svalvar, que nosaltres veiem dues vegades, i després fer un recorregut per la fauna de l’àrtic amb foques i tot. També experimentes la sensació de caminar sobre la tundra. Al final hi ha una mostra de fotos d’aurores boreals. Sortim del museu a les 3h i dinem al mateix pàrking. Sortint de Tromso parem a fer fotos de la catedral de gel. L’entrada és de pagament i nosaltres la mirem des dels finestrals. A la nit està il•luminada i els vespres d’estiu fan concerts.
Reprenem la ruta direcció Andenes i pel camí ens fa un xàfec important, després seguim veient paisatges impressionants amb el cel encapotat però sense pluja. A la tarda parem un moment en una àrea de pícnic amb WC molt net i ens trobem que hi ha una aixeta per omplir aigua. Quan ens desviem de l’E9 per agafar l’E 10, direcció les Lofoten i Vesteralen el navegador ens porta per una carretera secundària però plena d’encant. Més endavant tornem a trobar l’E10 i parem a dormir al costat de la carretera a 3Km de LØdingen

Oficina de turisme de Tromso : carrer Kaigata amb Kirkegata
À rea pícnic amb aigua: N 69’14602º E 8’59692º

DIA 17. Dijous 16 de juliol. Lodingen – Andenes (illes Vesteralen) 186km

Avui és el gran dia, anem a veure balenes. Un cop esmorzats fem el trajecte que ens falta fins Andenes. Primer però ens perdem, i passem per un túnel que porta directament a les Lofoten. Nosaltres teníem referència que per arribar a les illes Lofoten només s’hi podia accedir amb un ferry a Melbu. Però encara no és el moment d’anar a les Lofoten i hem de desfer el camí (tornar a passar pel túnel) i arribar a la rotonda on hem comès l’error i agafar direcció Andenes. Arribem a les 13h, amb el temps just per dinar i estar a les 15:15 al museu de les balenes. Allà t’expliquen com són les balenes, què mengen, com es comuniquen i perquè es troben balenes a Andenes a només 1h de navegació de la costa. L’idioma de l’explicació depèn de l’origen dels científics que hi hagi en aquell moment. Nosaltres vam poder triar entre Holandès, Alemany i Anglès. Ens vam situar al grup d’anglès juntament amb els noruecs, que no tenien cap problema per l’idioma, i va ser prou assequible ja que el noi era italià i se l’entenia força bé. Ens expliquen que durant el safari veurem Sperm whale, catxalots, però només mascles ja que les femelles i les cries viuen tot l’any en aigües més calentes a prop de les Azores i en ocasions algun mascle les visita. No queda clar perquè estan separats.
A les 5h comença el safari i de seguida els primers marejos (som unes 80 persones). A les 6h arribem a la zona dels avistaments i de seguida veiem una balena que rebufa vapor i que ens ofereix una visió fantàstica d’un tros del llom i de la cua, que aixequen en el moment que tornen a endinsar-se al fons. Ens diuen que si no veiem cap altra balena esperarem uns 40minuts a que torni a sortir la mateixa. I, si, finalment es deixa veure i és espectacular; ho veiem de molt a prop i fem un munt de fotos. Al cap de 30’ fem la tercera vista i resulta que torna a ser la mateixa. Emprenem la tornada contents cap a port i prenem caldo de verdures i un panet. Ens fan el resum de la sortida: hem vist la balena Miu, a unes 9 milles de la costa (16’5Km) a una profunditat de 900m, la temperatura ha estat de 10°C i el vent de 5 m/s. Ens diuen que hem tingut molt bon temps, malgrat ha estat núvol, i que hem tingut onades procedents d’una tempesta àrtica. Val la pena dur roba d’abric. Un cop a port anem a sopar al restaurant que hi ha al mateix museu: sopa de peix, carn de ren, salmó, balena i halibut (1314 NOK els 4). Molt bo.
Per dormir tot i que és tard decidim fer un tros de baixada (ens sembla que veiem un elk, sense cornamenta) i parem a dormir en una àrea de pícnic que havíem vist al pujar i que té aigua i WC

Safari Balenes a Andenes: 700 NOK els adults i 500 NOK els nens (entre 5 i 13 anys)
Pernocta, prop d’Andenes: N 69’05040º E 15’87011º

DIA 18. Divendres 17 de juliol. Illes Vesteralen – Eggum (illes Lofoten) 261km

Ens llevem tard i ens adonem que el dia està núvol i més fred que fins ara; fins i tot posem la calefacció per primera vegada. Desfem la carretera que ahir ens portava a Andenes i encara hem pogut veure 2 rens al mig de la carretera que ens han fet frenar. Feia dies que no en veiem.
Arribem a Strand i uns 30 Km més endavant tornem a fer el túnel que ens porta a les Lofoten. Arribem fins a les proximitats de Fiskebol i ja comencem a veure perquè les Lofoten tenen tanta fama. Dinem en una àrea. El temps empitjora i comença una pluja fina a estones, que ens acompanyarà tot el dia. Ens arribem a Svolvaer i fem compres al Súper, i anem a l’oficina de turisme a demanar informació sobre els ferris per tornar a terra i sobre les marees de 2 fiords a Bodo (Saltstraumen). Davant l’oficina de turisme, al port, hi ha una plaça amb paradetes de varies coses, nosaltres comprem salmó fumat i bacallà sec que el venen com snak.
Anem fins a Kavelvag a veure la catedral de les Lofoten, però està tancada, sembla que fan obres. És la segona església de fusta més gran de Noruega. Seguim fins Henningsvaer, on per arribar passes per 2 estrets ponts regulats amb semàfors. El poble té molt d’encant i fem un munt de fotos. Visita indispensable a les Lofoten. Tornem a l’auto ja que comença a ploure. Hem pogut parlar amb un mallorquí que té una botiga de souvenirs i moltes ganes de xerrar; que sembla enyorat de la seva terra. Ens explica que l’època d’assecar el peix és de febrer a abril.
Seguim la ruta i anem fins a Eggum, a l’illa de Vestvagoy. S’intueixen unes vistes molt boniques però les veiem parcialment doncs les muntanyes estan tapades per la boira i plou. A Eggum seguim fins al final del poble i tal com havíem llegit hi ha una àrea de pernocta en un prat amb aixeta per aigua. La zona sembla que és ideal per veure el sol de mitja nit, però no avui... està núvol, plou i fa fred. A l’entrada hi ha una bústia i has de pagar 50 NOK els cotxes i 100 NOK les autos. Sopem el salmó que hem comprat a Svolvaer. Anem a dormir amb la pluja de fons.

Pernocta: àrea d’Eggum: N 68’30925° E 13’66653°

DIA 19. Dissabte 18 de juliol. Eggum – Hamnoy 115km

Ens aixequem amb el mateix temps que el dia anterior que no ens deixarà en tot el dia. Fem una caminada pels voltants d’on hem dormit, al costat del mar. Agafem l’auto i anem fins el Museu Víking de Borg. El complex consta d’una reproducció de com devia ser una casa d’un cap víking. La casa víking de 83 m. de llarg està molt ben ambientada i amb explicacions de les activitats de la casa, en anglès. El tríptic informatiu deia que hi havia algun guia espanyol però no el vam trobar pas. Al davant de l’edificació hi ha unes estaques a terra que assenyalen on devien ser els fonaments reals de la casa. També es pot veure una serraria, tendes vikingues, unes drassanes i fins i tot un vaixell víking (l’original està al museu víking d’Oslo). També hi ha senglars, bens i pots fer pràctiques de tir en arc; tot això en un recorregut agradable d’ 1Km i ½. En sortir vam dinar al mateix pàrking i vam continuar la ruta cap a Stamsund. No hi vam arribar però les vistes des de la carretera valen la pena. Passem per Leknes i saltem a l’altra illa, la més maca de tot el que hem vist fins ara. Primer anem a Vitken, on hi ha un taller- botiga de vidre amb entrada de pagament. Precioses vistes amb platges de sorra blanca. Després fem la carretera amb vistes i contrastos fantàstics: muntanyes abruptes amb plaques de gel, salts d’aigua, llacs preciosos i unes quantes corbes més endavant et trobes amb el mar i un poblet preciós, Nusfjord. Les cases estan sobre fonaments de fusta dins el mar en un entorn fantàstic i tot molt ben arreglat. També ens crida l’atenció que és ple de meduses. A l’oficina de turisme pots adquirir un tiquet que et dóna accés a una sèrie de tallers demostració de la pesca i assecat de bacallà, taller de joieria, ceràmica... Nosaltres anem tard (són les 18 h)i tot això està tancat. És un poble de visita imprescindible; a parer meu el poble més bonic de les Lofoten. Marxem del poble per la mateixa carretera però ha augmentat la boira i no podem gaudir del paisatge. Continuem direcció Romberg i se’ns posa a ploure, la carretera és igual de fantàstica però totalment diferent a la de Nusfjord. Arribem a Ramberg i veiem les seves platges magnífiques de sorra blanca. La tarda ha sigut bellesa de les Lofoten 100%. Passat Romberg hi ha una àrea amb vistes precioses però no deixen pernoctar i seguim fins trobar-ne una altra. Potser hagués valgut la pena quedar-se al càmping de Romberg, ja que buscant buscant, abandonem la preciosa illa i arribem ja a pocs quilòmetres de Hamnoy.

Pernocta: N 67’96260° E 13’15463°

DIA 20. Diumenge 19 de juliol. Hamnoy - Salstraumen 223km

Ens llevem tranquil•lament, ens dutxem els 4 i ens dirigim cap a Hamnoy. Poc després d’on hem dormit (a 2 km) i just abans d’arribar a Hamnoy hi ha una àrea gratuïta per fer el servei i amb bones vistes. A Hamnoy parem en una botigueta i comprem salmó fresc, ous de salmó i uns sobres de sopa de peix Lofoten, que després comprarem en altres ocasions als supers. La carretera de Hamnoy a Reine és molt maca i el poble de Reine també val la pena tot i que Nusfjord no el supera ningú. A Reine es pot agafar una barca que et porta a visitar el fiord Reine. Fem un munt de fotos perquè avui si que fa un dia fantàstic; fa un solet que escalfa, si no fa aire.
De camí a Å passem per Sorvagen a informar-nos del ferri. Són la 1 h i el e les 2h ja està ple (els caps de setmana no fan reserves). Decidim visitar Å amb la idea de tornar després per agafar el ferri de les 7 h. A l’entrada d’Å entrem al museu del bacallà, “Lofoten torrfisk museum”, on et donen un fullet amb explicacions del procés tradicional de la pesca i assecat del bacallà; també et passen un vídeo. Ho trobem molt interessant. Al sortir del museu ens adonem que per fer la visita a Å hi ha un tiquet- museu per veure tota una sèrie de llocs del poble. Entrem al forn de pa, que resulta ser un forn antic i forma part del recorregut del museu. Donem una volta ràpida pel poble i a les 3h entrem al restaurant, l’únic que veiem, per tastar bacallà i carn de balena. Els plats estan bons però el bacallà molt escàs: 4 tallets camuflats en una pila de patates.
Sortint d’Å anem a la cua del ferri i veiem que encara cabem dins les línies marcades a terra per fer l’embarcament. A les 6h ens ve la cobradora i sorpresa! el ferri de les 7h està ple. Paguem pel ferri de les 9h. En definitiva, una tarda de relaxament, però perduda si tenim en compte que avui ha fet un sol esplèndid. Finalment agafem el ferri de les 9h. Veiem una bonica posta de sol darrera les muntanyes, però no s’arriba a pondre. A la 1 del matí desembarquem i ens dirigim a l’àrea de descans de Salstraumen, prop de Bodo (a 15Km.), que hi ha just abans de creuar el pont; de fet dormim sota el pont tot sentint els cotxes que van passant, però tenim molta son i ens adormim de seguida.

Àrea servei autos Hamnoy: N 67’94833° E 13’13695°
Ferry: N 67’89997° E 13’04427° Tarifa: 858 NOK per vehicle de menys de 6 m. i 4 persones.
Pernocta: N 67’23280° E 14’62005°

DIA 21. Dilluns 20 de juliol. Salstraumen – Svartissen 223 Km

Ens llevem a corre-cuita mig adormits per veure el Salstraumen. Cal consultar un calendari de les marees. A les 9:20 ja estem al costat del riu (s’accedeix per un caminet directament des del pàrking) veient les turbulències de les aigües dels 2 fiords i pescadors traient un peix rere l’altre. Nosaltres esmorzem veient el riu i després traiem les canyes, però no pesquem res. Ens distraiem una estona i el solet és molt bo. És un fenomen curiós de veure però no és molt espectacular. Val la pena anar-hi si no t’has de desviar gaire de la ruta.
Reprenem la ruta direcció a Svartissen, per demà arribar a la glacera.
De camí parem al cercle Polar Àrtic (aquest cop a Noruega). El complex no és tant espectacular com el de Finlàndia. Ens sorprèn la poca vegetació que hi ha. Seguim la ruta i a mesura que avancem va augmentant la temperatura i ens anem traient roba. Poc abans de Mo i Rana, t’has de desviar a la dreta seguin la senyal de l’aeroport. La carretera és estreta i amb pujades i baixades però correcte. Trobem un tram en obres. L’últim tram és sense asfaltar i arribes a l’embarcador i una caseta de gelats i souvenirs on paguem 70 NOK per dormir en una esplanada al costat del llac. Si et quedes al pàrking et costa 40 NOK. Sopem fora amb un solet agradable.

Salstraumen: demanar horaris de les marees a l’oficina d’informació i turisme.
Cercle Polar Àrtic: N 66’55188° E 15’32109°
Pernocta a Svartissen: N 66’49138° E 14’18674° Hi ha aigua però no es pot buidar.

DIA 22. Dimarts 21 de juliol. Svartissen – camí d’Alesund

A les 9:30 estem a punt per agafar la barca de les 10h, però aleshores veiem arribar un autocar i correm per posar-nos els primers. Malgrat això als de l’autocar els fan passar primer i omplen tota la barca. Encara hi cabem i podem seure. Arrenquem a 3/4 de 10, i a les 10 i poc arribem al fons del llac. Camines 5 minuts i arribes a la cascada que es veia des de l’aparcament. L’aigua d’aquesta cascada surt d’un forat a la roca de 2’5Km de llarg que es va crear per anar buidant de forma constant l’aigua del llac de dalt ja que hi ha hagut inundacions importants en època del desgel. Des de la cascada camines 1h i arribes al llac superior i un tros més enllà tens una preciosa vista de la llengua glacial. Nosaltres arribem al peu de la gelera. La gelera ha retrocedit 3Km en 100 anys. A la 1 del migdia ja tornem a estar a l’embarcador. La barca arriba a les 13:30, així que a les 14h estem a l’auto. Els nens es banyen, dinem tranquil•lament i prenem un gelat. Tornem a fer ruta direcció Ålesund. Són un munt de Km així que fem parades. A 30 Km passat Masjoen parem a sopar en el pàrking de la cascada Laksforsen que és visible des de la mateixa carretera E6. Finalment parem a dormir en una àrea de pícnic, petita però acollidora amb caminets a la vora del riu. Massa tard descobrim que estem al costat de la via del tren, però tenim tanta son que no ens molestaran. L’endemà al matí veurem que pocs Km més endavant hi ha una altra àrea molt més espaiosa.

Barca Svartissen: 50 NOK els adults, 25 NOK els nens
Cascada Laksforsen: N 65’62528° E 13’29119°
Pernocta: N 64’93014º E 13’13687º

DIA 23. Dimecres 22 de juliol. Camí d’Alesund E6 - a 50 Km d’Alesund 516 Km

Iniciem la ruta direcció Trondheim per anar després direcció Alesund. Primer per la E6 fins Trondheim on hem hagut de pagar 4 peatges. Després hem agafat la E 39 direcció Alesund tot i que els cartells d’Alesund estaven taxats, però no hem vist cap indicació alternativa, així que , com que la carretera no semblava tallada hem agafat la E 39. Aviat hem vist la carretera tota aixecada i hem hagut de fer 15 Km horrorosos. Ens ha semblat veure que l’horari de treball era de 17 a 21h així que a partir de les 16:30 els cotxes que ens creuaven ( suposem que treballadors) ens miraven amb sorna i algun fins i tot ens ha aplaudit. Finalment s’ha acabat la tortura i hem continuat per la carretera ja arreglada fins enllaçar amb la E 65 (que és la que havíem d’agafar d‘alternativa. Hem seguit fins a Halsa i hem agafat el ferri, arribar i embarcar; el trajecte és molt curt. Seguim fins a Molde però a Aspa ens trobem la sorpresa d’un altre peatge. Un cop a Molde agafem el ferri fins a Vestnes. Seguim per la E 39 i a 50 Km d’Alesund parem en una àrea de descans amb WC, a sopar i dormir. Ha sigut una pallissa de dia amb molta conducció per carreteres lentes.
Pernocta: N 62’53260º E 6’95074º

DIA 24. Dijous 23 de juliol. Alesund 49 Km

Al matí hem fet els pocs km que ens faltaven fins Alesund i hem anat directes a l’àrea d’autocaravanes, molt ben indicada, que és al costat del port a 5’ del centre. Té WC amb dutxes i serveis per l’auto. Teníem referència que hi havia rentadora però no l’hem vista.
Ens hem acostat al centre caminant tot veient el port interior de barquetes, les cases de colors, la Apoteke i hem anat a la Kirkegate. Hem dinat al poble per parts: primer els nens han menjat una hamburguesa al Mac-Donalds i després els grans hem menjat amanides de pasta en un forn-pastisseria (bakeri conditori). Més tard hi hem tornat a menjar un pastís amb gerds a sobre. Havent dinat hem pujat els 481 esglaons per pujar al Mont Akla, des d’on es té una espectacular vista d’Alesund i les illes que l’envolten. A mitja tarda donem per acabada la visita i ens hem estat tranquil•lament a l’auto passant la tarda i a les 10:30 hem contemplat una bonica posta de sol rere les muntanyes de les illes d’enfront.

Àrea Autocaravanes d’Alesund: N 62’47659º E 6’16045º
160 NOK/ 24h o 16 NOK/h

DIA 25. Divendres 24 de juliol. Alesund - Geiranger 206 Km

Hem fet el servei i ens hem dirigit cap a Andalsnes per allà fer la carretera dels Trolls (63). Des de baix impressiona veure les ziga zagues que fa la carretera i els salts d‘aigua que l’atravessen. Un cop d’alt hi ha un pàrking, tot en obres, i un centre turístic de souvenirs, però el més destacat són els dos miradors des d’on es veuen els Trolls, els cotxes. És distret de mirar les dificultats que tenen els autocars i autos quan es creuen en una corba. A la botiga comprem un Troll de record per casa; el posarem al rebedor per donar la benvinguda. Iniciem la baixada i dinem en una àrea de descans propera. Seguim direcció Valldal on agafarem el ferri per creuar un braç del fiord fins a Eisdal. Abans d’arribar a Valldal, a 15 Km, hi ha la cascada de Gudbrandsjuvet, al costat mateix de la carretera, amb tot de passarel•les per tenir bona visió del riu. És una bona parada per estirar les cames. Els 15 Km que ens falten no parem de veure camps de maduixots plens de gent fent la recol•lecció i paradetes de venda, entre 20 i 25 NOK el cistellet. Hem passat per Valldal, amb àrea per autocaravanes; és un poble molt turístic i amb un mercadillo molt animat. Agafem el ferri ( 105 NOK els 4) a Eisdal i seguim direcció Geiranger per la carretera Ørnevegen (carretera 63). La baixada, de gran desnivell, és preciosa tot fent ziga zagues amb Geiranger de fons i les impressionants vistes del fiord. Un cop a Geiranger visitem l’oficina de turisme. Després anem fins al càmping que hi ha al poble (si és que es pot dir poble), i els nens juguen amb els matalassos elàstics, que hem anat veient per tot arreu del recorregut que portem fet per Noruega, mentre fem una rentadora (no m’entenc amb l’assecadora i resulta que quan vaig a recollir la roba estava tota mullada, és clar, de fet no l’havia engegat. Li explico a la senyora de recepció i amb cara de dir-me tonta em posa una moneda i l’encén. Molt amable)

Pernocta: càmping de Geiranger, a tocar del fiord. 126 NOK auto, 20 adult 10 els nens, 35 l’electricitat, 10 les monedes de la dutxa, 30 la rentadora , 30 l’assecadora.

DIA 26. Dissabte 25 de juliol. Geiranger - Briksdal 214 Km

Ens llevem d’hora perquè volem agafar el ferri de 2/4 de 10 per veure el fiord i arribar-nos a Hellesyt. Deixem l’auto al pàrking gratuït i anem fins l’embarcador. Traiem bitllet d’anada i tornada. El trajecte dura 1h. d’anada i una altra de tornada (també pots agafar les barques turístiques que et fan el recorregut en 1’30h. però no arriben a Hellesyt),
Fem una volta ràpida al poble: cascada, església i tornem al port amb temps per agafar el mateix ferri amb el que havíem vingut i refer el camí fins Geiranger; la veritat és que Hellesyt té encant però no és una visita imprescindible. El recorregut pel fiord és espectacular amb els alts penya-segats, les granges abandonades i les incomptables cascades ( les set germanes, el pretendent, el vel nupcial), i la vista de la carretera de les àligues per on vam accedir a Geiranger ahir. Malgrat la boira és impressionant. En arribar agafem l’auto i seguim per la 63 direcció Lom i només sortir de la població et trobes Flydalsjuvet (si no estàs alerta t’ho passes de llarg), des d’on es veuen magnifiques vistes del fiord i de Geiranger, si la boira ho permet. A les postals surt la gent asseguda amb les cames penjant de la roca, actualment hi ha una tanca, però la veritat és que el terra està relliscós de la pluja i ja va bé que estigui ballat. Una mica més amunt hi ha un altre petit pàrking on pots fer la foto del Flydalsjuvet. Seguim per la ruta 63 i ens desviem per la 15 direcció Videsaeter i agafem una carretera a l’esquerre bastant dreta per veure la cascada Videfossen. Deixem l’auto al pàrking de l’hotel i la cascada és al costat mateix. Al pàrking hi ha un parquímetre on explica que és un lloc privat i que la tarifa a pagar és de 20 NOK i si no pagues rebràs una multa de 500 NOK. Jo insisteixo que no val la pena pagar per 2 minuts, i de fet els nens ni baixen de l’auto. Quan tornem , sorpresa!! ens han multat. Anem a l’hotel però ens diuen que rebrem la multa a casa. Al cap de 6 mesos ens ha arribat la multa!!
Agafem l’auto emmurriats i tirem enrera fins tornar a la 15 direcció Styrn i allà cap a Loen per la 60, on ens desviem per una carretereta direcció Bodal i Kjendal per veure el Kjendalsbreen, una llengua glacial del Josterdalsbreen, la glacera més gran de l’Europa continental . És una carretera molt estreta però la vall fins la gelera és molt maca. Primer et trobes el peatge de la carretera que va a la gelera de Bodal però les autos no poden passar i seguim més endavant fins trobar el peatge de la que va a Kjendalsbreen, 50 NOK; és una zona privada i amb el pagament ajudes al manteniment. Dediquem 30 minuts, sota la pluja, a arribar a la gelera, però ha valgut la pena. Tornem a l’auto i anem fins la vall del costat, passant per Loen altra vegada i desviant-nos direcció Briksdal. Anem fins al final de la vall i ens quedem al càmping que és molt acollidor. Com que arribem tard, a les 8, la recepció és tancada Pots pagar en un parquímetre però preferim esperar-nos a pagar demà al matí.

Ferri fins Hellesylt: 462 NOK (154 NOK els adults i 77 NOK els nens)
Kjendalsbreen: N 61’75226° E 7’03435° 50 NOK
Pernocta: càmping Briksdal: N 61’66341º E 6’81496º 100 NOK la nit, 40 NOK els adults i 20 NOK els nens.

DIA 27. Diumenge 26 de juliol. Briksdal – Carretera de Sognefjell nº 55

Al matí paguem i preguntem si podem deixar l’auto al càmping mentre visitem la gelera. Ens diuen que sí. Pugem fins el centre d’interpretació, a uns 100 metres del càmping i decidim agafar uns cotxets que et deixen a 10 minuts de la gelera. Ens sentim una mica “turistes domingueros”, però està plovent i així estalviarem una mica de temps. La glacera és molt maca amb el llac d’aigua verd-grisa i trossos de gel que suren pel llac.
Ja de nou al càmping ens dutxem, fem el servei de l’auto i marxem camí d’Olden per agafar la 15 fins a Langevatn on girem a la dreta, segueix sent la 15 direcció Lom. Pel camí dinem en una àrea de pícnic, amb unes ovelles molt atrevides. Arribem a Lom i visitem l’església medieval amb caps de dragó a l’estil víking a la teulada. Interessant de veure.
Seguim per la 55 direcció Sogndal. Als pocs Km d’agafar la 55 parem en un hotel anomenat Sagasoyla amb una enorme columna. La columna, que explica part de la història de Noruega, va estar oblidada durant molts anys fins que l’amo d’aquest hotel la va comprar. L’hotel també és curiós de veure. Fem fotos i seguim el camí. A l’alçada de Boverkinn ens desviem per una pista de peatge, 100 NOK, durant 15 km de carretera en mal estat, i que porta al refugi de Leirvassbu dins el parc nacional de Jotunheimen. Allà pots observar les muntanyes amb plaques de neu i geleres a les alçades i un llac, al costat del pàrking. El paisatge és maco però estem una mica cansats i pensem que ens podríem haver estalviat el trajecte i les 100 NOK. Val la pena si tens intenció de fer alguna excursió però no és la nostra intenció. Tornem a la 55 (carretera de Sognefjell) i busquem un lloc per dormir del qual teníem referència i ens trobem un entorn preciós ple de llacs, muntanyes i neu. Els nens fan una guerra de neu.

Església de Lom: 45 NOK adults, nens gratis.
Pernocta: N 61’55889° E 7’95533°

DIA 28. Dilluns 27 de juliol. Carretera de Sognefjell nº 55 – camí de Borgund 207 Km

Al matí fem una caminada curta pels voltants d’on hem dormit. Està núvol i fa fred però el paisatge és magnífic. La carretera Sognefjell creua el Parc Nacional de Jotunheim amb els cims més alts de Noruega, 2469 m, tot i que les seves geleres són molt més petites que les del seu veí Josteldalsbreen. Emprenem la ruta direcció Sogndal. En un principi teníem previst desviar-nos a Gaupne per anar a veure el Nigardsbreen, una altre llengua glacial del Jostrdalsbreen, però decidim que ja hem vist prou geleres. A Skjolden agafem una carretera estreta i molt rural ( ens creuem amb el camió de les escombraries i tenim certes dificultats per passar) que ens portarà fins a Ornes per veure l’església medieval de Urnes. Surt el sol. Ens trobem que l’església està potes enlaire, en restauració, i no gaudim gaire de la visita, guiada en anglès i sense poder moure’s. De tornada a l’auto comprem gerds i cireres. Agafem el ferri a Ornes que ens portarà fins Solvorn. Sortint de Solvorn agafem de nou la 55 direcció Sogndal i de seguida trobem una benzinera que indica àrea d’autocaravanes. Ens va perfecte per fer el servei doncs anàvem apurats. Aprofitem el supermercat Joker per fer algunes compres (tornem a comprar uns sobres de sopa de peix de les Lofoten) i una bombeta per un llum del vehicle que es va fondre ahir; és aconsellable portar bombetes de recanvi. Havent dinat ens dirigim cap a Balestrand. Primer hem de passar un ferri de Hella a Dragsvik. A Balestrand anem a informació per demanar horaris i preus per veure el fiord Fjaerfjorden fins el poble de Fjaerland i tornar. Però sortim decebuts de l’oficina ja que està pensat per fer la visita en ferri, agafar un autocar, visitar dues glaceres i tornar a les 5 de la tara; pensem que és massa temps invertit i massa car. El bitllet senzill del ferri sense cotxe també és car 300 NOK adults i 150 NOK els nens. Fem una visita per Balestrand, veiem l’Hotel Kvikne (l’edifici de fusta més gran de Noruega) i decidim refer el camí, sota la pluja, fins Sogndal on ens desviarem per visitar demà la vall de Laerdal. Tornem a creuar amb ferri fins a Hella i de camí a Sogndal veiem cartell de peatge i ens adonem que s’ha de pagar 28 NOK i que si no disposes d’autopass has de pagar a la benzinera Shell de Sognal. Per tant haurem de pagar els 28 NOK de l’anada i els de la tornada.
Conclusió: un dia per passar pàgina. L’església d’Urnes en obres, ens saltem l’excursió a la gelera Nigardsbreen i no podem fer el passeig pel Sognefjord.
Un cop a Sogndal agafem la 5 fins Koupanger, veiem l’església de fusta del s XII, evidentment tancada a les 20h. i agafem el ferri de les 21h a Manheller i de camí a Borgund parem a dormir en una àrea de descans en un trencall de la carretera que indica carretera històrica.

Església Urnes: tiquet familiar 100 NOK
Ferri Ornes: 138 NOK
Pernocta: àrea de descans: N 61’05373° E 7’72266°

DIA 29. Dimarts 28 de juliol. Borgund – Flam 52 Km

Hem dormit a 7 km de Borgund, així que arribem de seguida a l’església del s XII. Molt maca i ben conservada. També hi ha una petita exposició sobre la construcció de l’església i altres detalls. Al sortir, en comptes de tirar enrera seguim per la carretera històrica i ens estalviem el túnel que havíem fet a l’anada, tot gaudint de les vistes. Ens arribem fins a Laerdal i anem directes al Norrsk Villaks Senter, un museu força interessant de la vida del salmó i costums de pesca i veus un documental molt clarificador. Hi estem força estona i decidim dinar al mateix museu, on per 145 NOK menges un tall de salmó fresc amb acompanyament. Al sortir fem unes compres al súper i reemprenem la marxa sota la pluja. De Laerdal surt la carretera alternativa al túnel, la Aurlandsvegen, que ens portarà fins Aurland i Flam. Aquesta carretera és estreta però molt maca. Primer passem per una zona d’alta muntanya amb llacs i plaques de neu per després baixar i arribar a un mirador amb vistes espectaculars sobre el Sognefiord. Seguim fins arribar a Flam. Anem a informació i turisme i ens atén un noi italià molt amable, amb un castellà més que correcte. Li expliquem la nostra idea de fer el recorregut turístic en tren fins a Myrdal i també fer el trajecte en ferri pel Naeroydalen fins a Gudvanger i tornar. Ens suggereix una combinació de barco, tren i autobús que ens permet fer tot això en un dia, passant per Voss, i surt una mica més barat que la nostra opció. Anem a dormir al càmping de Flam, doncs no és permès pernoctar autocaravanes en tot el poble. Decidim quedar-nos dos dies per així estar tranquils demà a la tornada del tour turístic.

Església de Borgund: tiquet familiar 140 NOK
Pernocta: Càmping de Flam: 275 NOK els 4 amb electricitat

DIA 30. Dimecres 29 de juliol. Flam 0 Km

A les 9h ens embarquem, sense auto, cap a Gudvanger. Esmorzem al ferri tot demanant cafès i xocolates. El trajecte dura dues hores, però la part bonica és la segona hora, i... vinga fer fotos! Fins i tot ens sembla veure una foca en una pedra. El ferri va parant en diferents poblets com si fos un autobús de línia. Al arribar a Gudvanger donem una volteta fins les 11:40 que agafem l’autobús fins a Voss. Passem un túnel i en sortir ens dirigim a Stalheim per veure una cascada. Fem fotos des de la finestra del bus. Que valent el conductor fer aquelles corbes amb l’autocar. Al arribar a baix tornem a la carretera principal i tornem a fer el túnel altra vegada. Arribem a Voss i ens deixen a l’estació del tren on haurem d’estar més tard per agafar el tren. Tenim temps de fer una volta per Voss i dinar. El més interessant és l’església, el carrer comercial, i la zona verda al costat del llac. A 2/4 de 3 agafem el tren cap a Myrdal i allà hem d’esperar mitja hora per agafar el tren turístic que ens portarà de retorn a Flam. El recorregut, del tren de Flam, amb espectacle inclòs, dura 1h amb una parada on pots baixar a fer fotos. El trajecte discorre entre rius i muntanyes mentre baixes per un fort desnivell. Veiem el camí en zig zag que fan els ciclistes i excursionistes. Arribem a Flam a les 5h. Fem un gelat en un ambient fresc i boirós i tornem cap el càmping amb la resta de tarda per descansar.

Pernocta: Càmping de Flam: 275 NOK els 4 amb electricitat

DIA 31. Dijous 30 de juliol. Flam - Bergen

Sortim del càmping de Flam direcció Bergen, passant altra cop per Voss, per la E 16. Quan ens acostem a Bergen comencem a veure cartells de Automatisk Bomstasjon i finalment deduïm que és el pagament del peatge d’entrada a la ciutat. Nosaltres paguem a la benzinera de torn, i un cop a Barcelona hem sabut que els turistes no cal que paguin aquests peatges a les ciutats. Al arribar anem directes a l’àrea d’autocaravanes, que no té gens d’encant. Cap a les 5h, amb l’ajuda del mapa que ens ha donat el noi de l’àrea sortim a conèixer Bergen. Creuem el pont i ens situem a la zona universitària i d’allà al centre trigues uns 15’ caminant. Primer anem a les paradetes de peix del port, ja que tanquen a les 19h i fem el primer contacte. El primer que fan és preguntar-te quin idioma parles i t’adrecen a la persona que et sabrà vendre millor el producte. Al primer lloc coneixem en Pau de Girona i a la segona paradeta a l’Àlex d’Alacant. Ens ofereixen tastar de tot i als dos llocs els diem que tornarem demà per dinar. Seguidament anem al Floibanen per pujar a la muntanya de FlØyden amb el funicular. Et situes a 230 m d’alçada i tens unes bones vistes de Bergen, la segona ciutat més poblada de Noruega i antiga capital del País. Tornem caminant, aprofitant que ha parat de ploure. La baixada és molt agradable i seguim el camí llarg que ens ha recomanat una família. Una part del recorregut té un camí paral•lel amb activitats pels nens. Tornem al Floibanen tot passant per carrerons amb boniques cases i de sobte ens trobem al Bryggen, un barri tot de fusta amb les antigues cases dels comerciants alemanys (anomenats hanseatics) de l’època medieval i que controlaven el comerç de tot el nord d’Europa. Algunes d’aquestes cases són declarades patrimoni per la Humanitat per la UNESCO. La part més fàcil de fotografiar són les cases de colors que donen al port, ja que a dins és estret i amb poca llum però molt curiós de veure. Deixem per demà la visita a la Mariakirken i la zona de Bergenhus ja que tanquen a les 16h. de tornada cap a l’auto sopem a la zona de les paradetes de peix del port, ara buit, on només queden uns quants xiringuitos d’entrepans i algun plat calent. Ho paguem a preu de turista.

Pernocta: àrea de Bergen: N 60’38236° E 5’31716°. Poc acollidora, té dues zones de pàrking, i els lavabos no són cap meravella. 170 NOK/24h 30 NOK electricitat 10 NOK per 3’5 minuts d’aigua calenta a la dutxa. Disposa de rentadora i assecadora. La tarifa d’un dia acaba a les 2 del migdia i després pots pagar a 20 NOK/hora

DIA 32. Divendres 31 de juliol. Bergen 0Km

Ens despertem amb pluja que ja no ens deixarà en tot el matí. Anem doncs a fer visites a cobert a la fortificació de Bergenhus on visitem la torre de Rosenkrantz i la nau de Håkon. A parer meu n’hi ha prou amb la visita exterior. Seguidament hem entrat a la Mariakirken, amb un púlpit espectacular. Després hem anat al Schøtstuene i al museu hanseatic, al barri de Bryggen, i hi pots entrar amb el mateix tiquet. És interessant veure la sala de reunions dels comerciants amb les seves xemeneies i calefaccions i les dependències amb els despatxos i habitacions d’una casa particular. Hi ha algunes explicacions en anglès. Curiós de veure. En acabat hem anat al mercat del peix i hem anat directes a la parada on ahir vam conèixer l’Àlex. Ens prepara un plat combinat de caballa, carn de balena fumada i salmó de tres tipus - salmó salvatge, fumat en calent i l’adobat amb conyac i servit en salsa -, també hem agafat una pota de cranc gegant i uns 200gr de gambes. Tot plegat uns 350 NOK. Hem comprat un tros de salmó del que més ens ha agrada, el fumat en calent amb herbetes. Per pair el dinar passegem pel barri que hi ha a l’altra banda del port i hi trobem tot de carrers molt estrets amb cases de fusta antigues que li donen molt d’encant. Tornem al centre per menjar un gelat i veure la catedral però no hi som a temps doncs ha tancat a les 16h , així que iniciem el retorn cap a l’auto.

Mariakirken: 20 NOK, nens gratuït
Schøtstuene i museu hanseatic: 50 NOK, nens gratuït

DIA 33. Dissabte 1 d’agost. Bergen – Stavanger 212 Km

Cosa rara, fa sol. Fem el servei de l’auto i marxem direcció Stavanger. Mica a mica es va ennuvolant i acaba plovisquejant. Seguim per la E 39 fins Halhejem i agafem el ferri fins Sandvikvag. A la tarda agafem un altra ferri i descobrim que hi ha wifi gratuït al barco; fins ara no havíem pensat a mirar-ho. Poc abans d’arribar a Stavanger passem un peatge amb caseta de peatge, 20 NOK; aquest si que s’ha de pagar al moment. Un cop a Stavanger ens aparquem a una zona molt tranquil•la i força a prop del centre. Hem anat a la catedral pensant que estaria tancada (18:30) però encara hem pogut visitar-la. L’entrada és gratuïta però nosaltres comprem la guia de la catedral pensant que és el preu per entrar. Destaca el púlpit barroc. Sortint de la catedral visitem el més representatiu de la població, el Gamle Stavanger. És un barri de 150 cases de fusta blanques del s. XVII molt ben conservades i amb els carrers adoquinats (forma la major acumulació de cases de fusta de tot Noruega). És interessant però després d’haver vist Bergen no sembla gaire impressionant. Passem per davant el museu de conserves, tancat, i que tanta importància va tenir els segles XIX i XX. Actualment és una ciutat pròspera gràcies a les petroleres que s’hi han instal•lat. No hem pogut veure el famós mercat del peix que té lloc els matins. A les 21:30 a Stavanger mateix, agafem el ferri cap a Tau i dormim en un pàrking molt a prop de l’arribada del ferri.

Aparquem en un carrer d’Stavanger: N 58’96730° E 5’74003°
Pernocta a prop de Tau ( a 21 Km del Preikestolen): N 59’06497º E5’90596º

DIA 34. Diumenge 2 d’agost. Preikestolen – carretera 45 107 Km

Ens llevem i anem a esmorzar al pàrking del Preikestolen. A les 10h comencem la caminada i a ¾ de 12 arribem a l’objectiu.
El camí, amb alguns trams de fort desnivell, està molt ben senyalitzat. El camí és molt maco i un cop a dalt és impressionant el penya-segat i les vistes espectaculars del fiord Lysefjord. Tenim el temps just de fer 4 fotos i arriba una terrible ventada que fa que sigui perillós estar a la vora del tallant. Decidim marxar ja que el vent és molt desagradable. Agafem un altre camí i veiem la roca des de dalt. Al cap d’una estona ens incorporem al camí general i s’ha d’anar cedint el pas a la gentada que encara puja. A les 14h arribem a l’auto i comença a plovisquejar. El temps s’ha comportat.
Programem el navegador direcció Oslo; ja tenim la sensació que s’acosta el final del viatge.
Primer hem d’anar a Oanes per agafar el ferri que ens portarà a Lauvik. Seguim per la 508 fins enllaçar amb la 45 a Oltedal i un tros més enllà parem en un racó a pescar. Tampoc tenim sort. Continuem per la 45 i parem a dormir a peu de carretera. És fosc i no trobem res millor.

Pàrking Preikestolen: 80 NOK N 58’99186 E 6’13812
Ferry Oanes – Lauvik: 105 NOK
Pernocta, carretera 45: N 58’90025º E 6’77853º

DIA 35. Dilluns 3 d’agost. Carretera 45 – Oslo 299 Km

Seguim per la 45 fins Svartevatn on agafem una carretera de muntanya, Nomedal, molt estreta. Més endavant tornem a trobar la 45 i finalment la 134 carretera ample i amb més trànsit.
Creuem la regió de Telemark; sembla preciosa però no ens aturem, estem de ruta i a més plou.
Visitem l’església medieval de Heddal la més espectacular de totes les que hem vist. És del segle XII i l’única que encara s’utilitza habitualment.
Seguim fins a Krongsverg buscant una àrea de la qual teníem referència però només és una benzinera amb servei d’autocaravanes.
Continuem cap a Oslo buscant un lloc per fer nit, i finalment parem al costat d’una església en un pàrking espaiós; al cap d’una estona arriba una altra auto. Passem una nit tranquil•la.

Àrea per fer el servei a Krongsverg (és una Shell Expres just després d’un supermercat Rema) N 59’67107º E 9’65552º
Pernocta a 57 km d’Oslo, ØvreEiker poc abans de Drammen ( pàrking al costat d’una església): N 59’76391º E 9’90340º

DIA 36. Dimarts 4 d’agost. Oslo 57 Km

Ens llevem amb el dia gris i una pluja fina. Al acostar-nos a Oslo ja veiem les indicacions del peatge d’entrada a la ciutat i parem a la benzinera Shell a pagar-lo. L’àrea d’autocaravanes és al port al costat de la península de Bygdoy. Des d’aquí anem caminant 1’5km fins al Norsk Folkmuseum (a Bygdoy) , museu dels pobles, on hi ha les cases més representatives de Noruega des de l’antigor fins als nostres dies. També t’ofereixen balls folklòrics. El temps s’ha comportat i hem pogut fer la visita sense paraigües. El museu és interessant i distret però durant tots aquests dies de viatge per Noruega ja hem vist en viu moltes de les cases de fusta que aquí s’exposen. Potser ens ho podíem haver estalviat.
Al sortir del museu agafem el ferri que ens portarà fins al centre. En el mateix ferri comprem l’abonament de transport, Oslo flexi. El ferri et deixa davant mateix de l’Ajuntament que aprofitem per visitar, amb la gran sala decorada; la visita és gratuïta. Passegem pel Karl Johans Gate, des del Palau Reial fins l’estació central de trens. És el carrer més ambientat d’Oslo. Passem pel davant del Teatre Nacional, l’animada plaça Eidsvolls amb el Parlament al fons, El Gran Hotel i la Catedral (en obres). Seguim fins l’estació de trens i allà ens desviem a la dreta per anar a la Nova Òpera, inaugurada l’abril de 2008; és un edifici modern amb molt d’encant, tot i que l’entorn no l’acompanya. Hi passem força estona fent fotos per tots els costats. Iniciem la tornada pel carrer Radhusgata, amb molt menys ambient però amb alguna de les cases més antigues d’Oslo. Aquesta zona es coneix com Christiantia, que és el nom que va tenir Oslo fins el 1925. El rei Christian IV, rei de Noruega i Dinamarca, li va donar aquest nom després de l’incendi de 1624. Ens acostem fins al Parlament i al carrer de darrera agafem l’autobús 32 que ens deixa al costat de l’àrea d’autocaravanes. Dormim amb vistes al port.

Àrea Oslo: N 59’91923º E 10’67679º
Museu dels pobles: tiquet familiar 200 NOK
Oslo Flexi abonament de transport: 180 NOK targeta adult 8 viatges
90 NOK targeta nens 8 viatges

DIA 37. Dimecres 5 d’agost. Oslo 0 Km

Avui no plou i el cel està força serè. Després d’esmorzar agafem l’autobús 32, al costat de l’àrea, i anem al centre fins a la Universitat. Darrera hi ha la Galeria Nacional, entrada gratuïta, i busquem el quadre El crit de Munch, un dels seus quadres més conegut si bé no és el que té més prestigi pels experts. Donem una volta per la resta del museu i després ens dirigim al Palau Reial on passegem pels jardins mentre esperem el canvi de la guàrdia a les 13:30h, fa sol i molta calor. La cerimònia és llarga i pomposa, amb banda de música i tot; dura uns 20 minuts. Tornem cap al centre al Karl Johans Gate buscant un lloc per dinar, però avui és un mal dia doncs està ple d’afeccionats del Liverpol (hi ha partit de futbol). Acabem menjant en un Buger King. Després ens dirigim a la fortalesa Akersus per gaudir de les vistes d’Oslo i del fiord. La veritat és que no estàs gaire alt i la vista és limitada però el passeig amb el solet és agradable. Tot seguit ens dirigim al Park Vigeland, amb el tramvia 20. El parc ens agrada molt i fem un munt de fotos a les escultures gegants de persones nues.
L’últim dia a Oslo i a Noruega ha fet un sol radiant, llàstima que l’hàgim vist tant poc els darrers dies.

Galeria d’Art Nacional: gratuït.
Park Vigeland: tramvia nº 20

DIA 38. Dijous 6 d’agost. Oslo – Goteborg (Suècia) - Dinamarca 423 Km

Sortim de l’àrea i just ens fan la fotos d’entrada a Oslo per l’autopass però no veiem on pagar-ho i seguim (després hem sabut que no cal pagar-ho). Abans d’arribar a la frontera amb Suècia hem de pagar dos peatges i un d’ells només permet pagar amb monedes de 20 NOK. Just abans de la frontera parem a una benzinera on ens fan el retorn del Tax free i ens ho donen en efectiu 20 NOK. Anem a gastar les monedes al supermercat. Ja a Suècia parem a dinar en una àrea de descans i veiem que indica zona de bany. Ens desviem doncs cap a Munkedall (Maltes Stig) i després de dinar fem un bany refrescant. Seguim per la E 6 fins Goteborg on hem d’enllaçar amb la E 45 per arribar a la terminal del ferri d’ Stela Lines que ens portarà de Goteborg a Frederikshavn (Dinamarca). Un cop a Dinamarca seguim per la E 45 i parem a dormir en una àrea de descans a la mateixa autopista poc després d’Alborg.

Àrea de descans amb zona de bany a la vora: N 58’42873º E 11’70079º
Ferri de Goteborg (Suècia) a Frederikshavn (Dinamarca): 2345 SEK
Pernocta a l’autopista E 45 poc després d’Alborg

DIA 39. Divendres 7 d’agost. Dinamarca - Alemanya

Parem a l’última benzinera de Dinamarca a gastar les 210 corones que ens queden.
A Hamburg tornem a trobar embús; igual que a l’anada. A la tarda l’embús continua i empitjora amb múltiples trams en obres i les conseqüents limitacions de velocitat. Parem a esperar que marxi l’embús i aprofitem per dutxar-nos i sopar. Seguim la ruta i abans d’arribar a Munster ens desviem per passar nit al costat d’un port (a 6 km de l’autopista). L’àrea és enorme i superorganitzada però arribem massa tard, les 11h, i ens quedem a dormir a fora en un tancat juntament amb altres autocaravanes.

Pernocta Alemanya: N 52’04490º E 7’68474º

DIA 40. Dissabte 8 d’agost. Alemanya – Disneyland

Avui dediquem el dia a arribar a París, al parc Disneyland, per aprofitar el passi anual del parc que ens caduca el 12 d’agost.

Hem pogut gaudir d’un mes i mig de vacances per fer un viatge extraordinari. Tot i la quilometrada els nens han aguantat força bé els 40 dies, tot un èxit.
Un viatge que recordarem sempre.

Marta, Roger, Xavier i Montserrat