Viatjar es omplir la maleta de somnis... transportant-nos a una altre realitat... fer realitat il•lusions... però sobretot es compartir experiències i vivències

Aquest any ha sigut diferent, hem canviat el xip, aparquem l’autocaravana i agafem l’avió.

El destí Costa Rica, país que varem decidir fa temps entre els components de l’expedició.

Desprès de tot (metges, vacunes, preparatius, nervis, comiats...) ja estem a bord de l’avió, disposats a emprendre un bonic projecte i gaudir de la vida. Ara ja estem molt relaxats i també molt il.lusionats.

Ens enlairem...

Després d’un llarg vol (10h 30), amb els retards habituals d’aquest mitjà de transport tant diferent del que normalment utilitzem, arribem a la capital, San José, on comencem oficialment les nostres vacances estivals.

Un cop allí retrocedim 8 hores els nostres rellotges.

Es de nit i estem força cansats, el primer que ens fan saber es la gran inseguretat que regna en aquesta ciutat, “on ens hem ficat”, anem directes a l’hotel.

L’endemà pel matí afortunadament tot ens sembla diferent. El primer que fem es llogar un vehicle per moure’ns pel país, el més encertat un 4 x 4,

un cop triat “carretera i manta”, comencem el dia amb pluja i la nostra primera destinació es el volcà Irazú. Arribem amb molta boira i segueix ploguent, amb aquestes condicions meteorològiques adverses “ja tornarem un altre dia”. Baixem i anem al Parc Nacional Pöas passant per Sarchí poble típic per la fabricació de carretes.

Un cop dalt del parc, segona decepció, més boira !!!, marxem i decidim que per veure els volcans hem de matinar més i visitar-los de bon matí, potser a les set?.

Per curar la decepció, no hi ha com aturar-se de baixada per comprar i devorar unes bones maduixes.

Tot seguit visitem Las Cataratas de la Paz i el seu papallonari,

més tard arribem al poble de La Fortuna on hi ha el Volcà Arenal. Aquest cop sí, a la nit des de l’hotel hem pogut veure com baixava la lava incandescent per les vessants del volcà. Pel matí ens acostem per observar-lo el més a prop possible, es impressionant!!!, constantment baixen rocs flamejants pels costats de la muntanya.

Un altre lloc que visitem es Monteverde. Per arribar-hi, anem per la carretera que bordeja el llac, he dit carretera?. Al principi l’asfalt es com un formatge gruyère, s’ha d’anar sortejant els enormes forats, més endavant canvia i es com un camí de pedres. Ens recomanen que no conduïm per la nit, es perillós, però degut a la poca velocitat a la que podem circular, no passa gaire de 20 Km/h, arribem a destí ben fosc.

El Parc Nacional es molt interessant, amb una gran varietat de vegetació i aus, on gaudim de la presencia del quetzal, ocell que segons diuen es molt difícil de veure i que aquest dia es posa en front de tots els presents i ens obsequia amb els bonics colors del seu plomatge.

Després carretera i a veure els cocodrils. A Tárcoles gaudim de la presencia d’alguns d’aquets grans animals tant peculiars.

Anem a sopar a Quepos i fem nit. Pel matí anem a visitar el Parc Nacional de Manuel Antonio, lloc molt turístic on gaudim d’un agradable passeig veient tota classe d’animals, diferents especies de simis, iguanes, mapaches..., etc. tot vorejant les platges.

Continuem el nostre viatge i punxada !!!, es clar amb aquestes carreteres...

Uvita es un altre destí on anem a admirar balenes apropant-nos amb unes embarcacions que porten un parell de potents motors de 150 CV. i aprofitem per fer “snorkling”.

Les carreteres segueixen sent dolentíssimes, plenes de forats, motiu pel que quasi tothom porta aquets tipus de vehicles.

Baixem a la Península de Osa on ens quedem un parell de nits a Puerto Jimenez fent diverses activitats.

Pel matí, un altre punxada !!!, després de reparar-la anem amb uns caiacs i ens endinsem dins uns manglars on comença una intensa pluja que finalment dura tot el dia.

Un cop acostumats, no ens impedeix seguir fent el que tenim previst, les temperatures son d’uns 30 graus amb moltísim humitat i allò fa que en cap cas tinguem fred, tot al contrari (allí es hivern i l’època humida). De tornada i bordejant les platges del Pacífic podem veure els salts d’uns quants dofins passant a prop nostre. Per la nit intentem arribar a Matapalo, un poble del Parc Nacional de Corcovado i després de travessar set rius cada cop més caudalosos degut a la intensa pluja, decidim donar la volta i demà serà un altre dia, potser enfonsem el cotxe !!!

Visitem la Reserva Indígena de Boruca, el característic de la zona, les seves peculiars gents i l’admirable artesania de la que viuen

Retornem cap al nord per pujar un altre cop al Volcà Irazú, aquest cop sí, gràcies a que matinem, gaudim d’una vista impressionant i del magnífic color verd del aigua que hi ha dins del seu cràter.

Al poblet de Puerto Viejo tot es tranquil•litat, el temps passa lentament amb ritme de reggae i un lleuger aroma de fruites i marihuana. Allí decidim passar uns dies idíl.lics i relaxants en front del Mar Carib, com si d’un paradís es tractés. L’únic que ens fa moure’ns del lloc, es l’idea d’anar a Manzanillo a gaudir d’unes magnífiques llagostes a l’estil “criollo”.

Finalment, retornem a San José on tenim contractat un tour a Tortuguero; el viatge en principi amb autobús i per una pista dolentíssima com ja es habitual, passant per les plantacions de bananes.

Continuem amb barca per un riu d’uns 20 metres d’amplada durant una hora espectacular, divertidíssima. Donat lo salvatge de la zona, sospitem de l’existència de cocodrils, doncs efectivament, el conductor de la barca ens ho confirma: hi ha cocodrils i caimans !!!. No sabem on mirar, si les voreres per descobrir cocodrils o caimans o els arbres per veure algun mico. La vegetació es impressionant i molt densa.

Tortuguero es un poble aïllat de la civilització on es nota immediatament que el ritme de vida està rellentit, no hi ha presses.

La major part dels seus habitants son descendents del Jamaicans que varen arribar a Costa Rica per la construcció del ferrocarril. Hi ha per tant, molta rasta.

Per la nit anem a veure l’arribada de les tortugues a la platja on arriben per posar els seus ous, impressionant !!!, moltes i molt grosses amb aquell pas tan característic una a una van fent forats immensos on van depositant gran quantitat d’ous, un cop tapats perfectament amb sorra s’endinsen al mar i desapareixen creuant-se amb d’altres que venen a fer el mateix, es una experiència inoblidable !!!

Pel matí i desprès d’esmorzar, com sempre, arròs amb “frijoles”, truites, plàtans fregits, fruita, etc., amb botes d’aigua i ben sucats de repel•lents de mosquits anem a recórrer un bosc plujós; el camí es tot ple de fang, veiem les famoses granotes verinoses, diminutes i de color vermell, on els mosquits a estols ens van seguint a cadascun de nosaltres.

Finalment el recorregut per aquest meravellós país a acabat. Ens ha costat marxar de Costa Rica país de gent senzilla, amable i sonrient, ple de colors, aromes i sabors que t’omplen de sensacions que mai oblidarem.