Noruega, en noruec: Norge (bokmål o Noreg (nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un dels països nòrdics, situat a la península d’Escandinava. Té una forma molt allargada amb una extensa costa a l’oceà (que pren el nom de mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l’est amb Suècia i al nord-est amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud.
Les illes pròximes de Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'Oceà Atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.

La moneda és la corona noruega. 1 € equival a 7.8 KON aproximadament.

Dissabte, 19 de juliol de 2008

Comencem el nostre viatge a Vilafranca del Penedès. Cap a quarts de sis de la tarda enfilem la AP7 direcció França. Dormim a Tavel, prop d’Avignó, en un aparcament de difícil accés al costat d’una Detleffs de matrícula francesa.

Hem fet 499.6 km.
Hem omplert el dipòsit al sortir de casa (hi havia encara mig dipòsit) i abans de la frontera el tornem a omplir. 39 € + 29.51 € = 68.51 €
Autopista a França 4,40 + 19 + 10 = 33,40 €

Diumenge, 20 de juliol de 2008

Tot el dia de viatge. Acabem a Riquewihr, a l’Alsàcia. Està a uns 60 km de Strasbourg. El poble conserva edificacions dels segles XV i XVI. És un poble molt pintoresc. Trobem una àrea d’AC a l’entrada del poble (4 € la nit o 2 € per 5 h) i passegem pel poble. Si aneu amunt i avall trobareu algunes botigues que ofereixen les seves especialitats per tastar. Uns pastissos fets amb base de coco i vins “degustació gratuïta i venda...” És famosa la qualitat dels seus Riesling. Sopem al pàrking al costat de tres AC.

Hem fet 642.4 km
Gasoil: 72.84 + 72.18 = 145.02 €
Autopista 24.80 + 2.60 + 36.30= 63.90 €

Dilluns, 21 de juliol de 2008

Passegem per Riquewihr. Per tot arreu hi ha unes bruixes que són tradicionals del poble. Hi ha una llegenda sobre aquest personatge. Diuen que porta sort porta-les en un lloc visible. Viatgem direcció Alemanya. Les autopistes són lliures i no es paga peatge. La limitació de velocitat és de 130 km/h. A mida que anem pujant cap el nord la gent és més respectuosa amb les normes de circulació. Tot i que hi ha molta circulació anem fent via sense entrebancs. Dinem en una àrea de l’autopista i seguim. Només hem parat una hora. Continuem a bona marxa en mig de molts camions. A mitja tarda comença a ploure i com plou!
Arribem a un poble tranquil, Laudwhrhagen i parem davant d’un forn de pa, on passem la nit. Fora de l’autopista hem trobat que a un supemercat Leclerck el gasoil estava a 1.39 €, en canvi a l’autopista no baixava de 1.51 €, 1.52 € o més.

Hem fet 489.8 km
Gasoil: 62.72 i 75. Total 209 €

Dimarts, 22 de juliol de 2008

Circulem durant tot el dia per l’autopista alemanya i després, un cop entrem a Dinamarca seguim per l’autopista que també és gratuïta. Ens guia la “Maria” (la veu del nostre TomTom6). Els mapes de paper estan a l’abast però li fem cas a ella i ens guia pel bon camí. És molt més relaxat anar seguint les seves indicacions que anar mirant els mapes i decidir si és millor anar per la de la dreta o per la de l’esquerra. A les autopistes alemanyes ha estat fàcil el tema d’omplir el dipòsit de l’aigua doncs a l’exterior de les botigues de les àrees de servei hi ha mànegues per poder omplir. Només parem a dinar i arribem a les 8 del vespre al parc de Legoland a Billund. Anem a dormir a un dels pàrquings gratuïts de Legoland. Passada l’entrada principal a uns 300 metres a la dreta (pàrking 4). En arribar érem 3 AC. A poc a poc en van arribant més. Estem just al final de la pista d’aterratge dels avions del aeroport de Billund.
Hem comprat les entrades per demà, 138.43 € les quatre. Quan hem arribat a les vuit del vespre, ens hem pogut passejar per dintre del parc i veure les maquetes de Legoland. Ningú no ens ha posat impediments per entrar, tot i que les atraccions tanquen a les vuit, hem pogut veure el parc fins les nou. Demà a 2/4 de 9 obren el parc tot i que les atraccions comencen a les 10.

Hem fet 590.8 km
Gasoil 75 + 76 (a 1.48 e/l les dues vegades) = 151 €

Dimecres, 23 de juliol de 2008

A les 7 del matí ens desperta un treballador de Legoland i ens convida a marxar cap el pàrquing n. 2 (de pagament). Marxem, però cap el poble de Billund on descansem una estona més en un carrer tranquil. Posem gasoil en un Q8. tenim problemes amb les targetes de crèdit (visa i visa electron) a l’hora de fer el pagament. En portàvem 4 i no hem pogut pagar amb cap d’elles. Aquest problema ha estat una constant durant la nostra estada a Dinamarca. Tornem per aparcar al pàrking 4 (gratuït) juntament amb altres 7 AC i anem cap al parc. Des de les 9 fins les 18 hem estat a Legoland. Moltíssima gent. Val la pena anar al fast pass malgrat la cua que es fa, ja que pots agafar passis per diferents atraccions, fins i tot per les mateixes a diferents hores, ja que les cues que es fan a partir del migdia són importants. Gràcies als fast pass podem anar entrant a les diferents atraccions. Ens agraden algunes atraccions d’aigua doncs el temps es solejat i fa una mica de calor. Recomanacions dels nens: els bombers i la guerra de vaixells de pirates. Sortim cap a Hanstholm. Carreteres correctes que permeten dins les limitacions de velocitat anar avançant a bon ritme. Poc trànsit i arribem al port de Hanstholm amb temps suficient. Hem fet benzina ja que el gasoil a Noruega és més car que a Dinamarca. El ferri no sortirà fins demà al matí ja que hi ha hagut una avaria i ara estant embarcant els cotxes del ferri que havia de sortir al matí. Dormim en una explanada situada sobre el port des d’on es veu una impressionat vista (8.59446º, 57.11713º). Veiem la posta de sol juntament amb unes quinze AC que esperen, unes l’hora d’embarcar i les altres passar la nit per demà al matí baixar al port i poder embarcar. El far està situat en un emplaçament al darrera d’aquest aparcament i el seu raig de llum ens va arribant de manera periòdica. Tenim llum suficient per veure’ns a l’exterior quan són les onze de la nit.

Hem fet 183 km
Gas-oil: 35.47 €

Dijous, 24 de juliol de 2008

Tenim un molt bon viatge en el ferri. S’ha mogut però el justet per notar que anàvem pel mar. Hem arribat a Noruega i comencem a circular per la E39, de Kristiandsand a Stavanger. De tant en tant es troben unes àrees on hi ha WC públics. Les carreteres són estretes i hi ha limitacions de velocitat. Pots circular a 80 km/h tot i que per nuclis habitats a 60 i als pobles a 50. Les carreteres tampoc donen per més. Abans de Sandnes agafem la 13 fins el lloc on dormirem, a 6 km de Lauvvik. Ens trobem uns peatges al mig del « no res » i en el primer paguem amb VISA. La mateixa Visa que no ha funcionat a Dinamarca comença a ser útil a Noruega. Més endavant trobem un altre peatge que només accepta monedes. Després de tocar mil botons ens lliura un paperet i el semàfor es posa verd. Més endavant descobrim que els peatges no pagats in-situ es poden pagar durant els dies següents en qualsevol benzinera de la marca ESSO. Et fan un rebut i se suposa que ja has complert amb el teu deure. Trobem de tant en tant uns senyals per poder buidar aigües grises. La nostra primera parada va ser en una petita població costanera, Mandal.
Seguim el viatge i passat un llac veiem tres o quatre AC, dues caravanes i bastants cotxes en el que sembla un aparcament d’una platja en un llac. És a Hommeland i el llac es diu Tangesdalsvatnet (5.99247/58.87004). És millor dormir aquí (platja, bany, sopar tranquil) que més a prop del ferri que va cap Oanes on hi ha un pàrking on explícitament es prohibeix pernoctar.

Hem fet 198.8 km
Peatges: 50 KON i 13 KON

Divendres, 25 de juliol de 2008

Sortim de l’aparcament. Al nostre costat una AC holandesa ens ha fet companyia. Aquí es fa de dia molt d’hora i a les 23h encara es clar com a la tarda a casa nostra. Hi ha moltes hores de llum, el que genera un petit conflicte amb els nens a l’hora d’anar a dormir.
Agafem el ferri de Lauvvik a Oanes 182 KN (22.75 €) per l’AC més dos adults i dos nens.
Ens espera el Preikestolen. El camí està molt ben senyalitzat i hi ha molta gent que fa l’excursió. Han estat dues hores i vint minuts d’anada i dues més de tornada. En principi semblava que seria un suplici, després hem agafat un bon ritme i, en un dia molt solejat, hem fet la totalitat de la ruta i hem arribat al final del camí. Espectacular. Feia molt de vent. Hem anat perdent la por i hem acabat fent-nos fotografies al mateix marge del penya-segat. Aquesta excursió és un clàssic de la gent que viatja a Noruega. Un camí entre llacs i boscos que fan que la llarga marxa sigui tolerable i agradable. Hem trobat gent catalana amb la que hem parlat sobre el viatge. La tornada va ser més ràpida, o al menys així ens ho va semblar. Durant el viatge vam beure gairebé tres litres d’aigua. En arribar dutxa, beguda fresca i canvi de roba. Sortim cap al nord.
Agafem la 13 i parem a Tau. Anem a un súper Rema 1000. Davant mateix, al pàrquing del súper, hi ha un sortidor de gasolina self service (Uno X) on el gasoil està millor de preu que el que hem vist fins ara i omplim el dipòsit (simplement es tracta de posar la VISA, acceptar l’operació i omplir la quantitat desitjada). Seguim i quan comencem a buscar un lloc per dormir trobem un senyal que indica AC. Entrem al poble d’Ardal buscant l’àrea, i descobrim que ja no existeix. Parem al pàrquing de l’església nova del poble (6.19098/59-15401). Sopem i, apareix una veïna, que de manera molt amable ens recomana anar a passar la nit a l’altra banda de l’església doncs a prop hi ha una zona esportiva i una platja. Seguim el seu consell i acabem a la porta del camp de futbol, tot just a l’altra banda i davant del cementiri (6.19075/59.15604) on passem la nit. Tranquils i sense cap problema.

Hem fet 75.3 km.
Gasoil: 538.56 KON (67.32 €)

Dissabte, 26 de juliol de 2008

Fa una setmana que vam sortir de casa. Ens despertem i decidim anar a la platja. Travessem el camp de futbol i arribem a la vora d’un espectacular llac d’aigües fredes i tranquil•les. Ens banyem una bona estona amb la companyia de poca gent. Sortim cap a migdia i seguim per la 13. Travessem amb ferri de Hjelmeland fins a Nesvik (160 KN -20 €-) per l’AC i dos adults...Parem a dinar a Sand al costat d’un salt d’aigua per on remunten el riu els salmons. Baixem al port i al sortir veiem una oficina d’informació. Parem i coneixem a la Siri, una noia noruega que havia estat un any a la República Dominicana i tres mesos a Granada. Li encanta Espanya i diu que hi vol tornar. Ens informa, en castellà, de moltes coses. Seguim per la 13 fins a Roldal i aquí agafem la E134 fins a Odda. Buidem i omplim aigua en una benzinera. Es fa fosc molt tard. A 2/4 de dotze encara hi havia claror.
Dormim, a la 550, sobre el port, en una area on hi ha WC i acompanyants de quatre AC més (tres d’alemanyes i una holandesa) (6.52921/60.07949).

Hem fet 175.9 km

Diumenge, 27 de juliol de 2008

Sortim de l’àrea de Folgefonna (Odda) ja ben entrat el matí i circulem per la 13 fins a Eidfjord passant per una estreta carretera on moltes vegades hem d’aturar-nos per deixar passar els cotxes que venen de cara. Hi ha moltes AC, la majoria són noruegues però també n’hi ha alemanyes i alguna holandesa. N’hem vist una de Finlàndia però, increïble, cap d’italiana, ni de la península. Per la carretera hi ha moltes paradetes de cireres (moreller) que els mateixos pagesos venen als que circulem per aquesta ruta. El preu és ½ kg aprox. per 40 KN (uns 5 €). En algunes parades hi ha algú, en altres només les cireres i una caixa amb els diners! Al nostre costat un fiord immens i espectacular (Sorfjorden) ens acompanya al llarg de molts kilòmetres. Després d’una llarga carretera que surt de la principal i que travessa túnels, parets de roca i aigua, i molta aigua que cau per tot arreu, anem a veure una cascada, la de Voringfoss. Abans d’arribar-hi hi ha diversos espais per parar i mirar-la des de la banda dreta. Es veu poc i malament. De fet, molt soroll d’aigua però la visió és pobre. Seguim endavant i arribem a una caseta on et demanen 30 KN ( si tens una mica de vista pares uns metres abans i caminant uns cinc minuts t’estalvies pagar). És el pàrquing de l’hotel Fòssil. La cascada la veus des de dalt i és maca. En caure l’aigua forma, en presència del sol, un bell arc de Sant Martí. La visió superior d’una cascada és menys espectacular que l’inferior. Fem fotos i anem a buscar un àrea per dinar. La trobem a pocs quilòmetres i parem una estona. En arribar a Eidfjord veiem una cabra al damunt d’una casa menjant tranquil•lament. És un costum de la terra, tenir cabres per la teulada...
Seguim, direcció a Gudvangen d’on surten els ferris cap a Flam, només admeten AC en el de les 13.05 i fins el 20 d’agost. El que va a Kaupanger sí admet AC. Els preus són alts (al voltant de 800 KN l’AC, la gent a part). Abans d’arribar a Gudvangen hem parat en una “platja” d’un càmping tancat on uns quants noruecs es banyaven. La nostra arribada no els altera gens. Ens banyem al llac i un cop refrescats seguim en direcció a Gudvangen. Girem a la dreta en veure els indicadors de la cascada de Stalheim que en realitat són dues cascades, una a dreta i una altra a esquerra d’una pronunciada pendent (14 %) que puja fins a un hotel. En arribar al cim parem, mirem i veiem molts gerds.
Arribem al lloc d’embarcar i entrem a la botiga on troben una noia asturiana que juntament amb una italiana que parlava molt bé en castellà ens posen al corrent de les curiositats de la zona. Diuen que fa quatre anys que venen a treballar durant la temporada d’estiu, es guanyen molts diners en poc temps però fent moltes hores i no sembla que l’ambient sigui per quedar-se de festa. Dormim a l’aparcament dels ferris.

Hem fet 212.2 km
Hem gastat en ferris: Brimnes 209 KON (26.1 €)

Dilluns, 28 de juliol de 2008

Ens aixequem tard, sobre les 9, al pàrquing de Gudvangen. Darrera d’un grup d’escandalosos japonesos agafem el ferri, sense l’autocaravana, cap a Flam. És un viatge d’una hora i mitja pel fiord Naeroy, el més estret dels fiords noruecs. És una travessa agradable i amb molts racons per gaudir del paisatge. A l’esquerra hi ha el poble més petit de Noruega, són uns 10 habitants, on el govern hi va fer un túnel de 5 km per poder arribar-hi. Ara una esllavissada ha tancat el camí a peu i només s’hi pot accedir pel fiord o per la carretera antiga. Anem superant cascades, pobles i immensos espais on l’aigua i la terra s’uneixen per a formar un extraordinari conjunt cromàtic. Arribem a Flam, al port hi ha dos grans vaixells de turisme. Tot està ple de gent. L’oficina d’informació, l’estació de tren, les botigues... i veiem un bufet a 205 KON els adults i 95 KON els nens (uns 26 € i 12 €). El veiem i ens sembla un preu raonable pel contingut del bufet. Moltes varietats de salmó presentat de diverses maneres i l’acompanyament no desmereix. Carns, amanides i un interessant bufet de postres, inclou cafè o té i aigua. El seu nom es Furukroa o Flamsbrygga. La veritat es que dinem molt bé. Una noia i un noi, cambrers, són de Madrid i ens expliquen algunes curiositats de la seva estada a Noruega. Després de dinar agafem l’AC i a la primera rotonda del poble següent, Aurland, girem cap a l’esquerra per l’Aurlandsvegen, alternativa al túnel de la carretera principal. És una carretera molt maca i estreta que va pujant al costat del fiord i des d’on es poden apreciar vistes molt espectaculars. En arribar al cim un mirador ens permet apreciar la magnitud del fiord i de la carretera per on hem pujat. No us perdeu el wc...A partir d’aquest punt, el paisatge canvia i ens trobem un paisatge d’alta muntanya on encara queda neu en molts punt. Anem fent parades i en una baixem per córrer una mica i que els nens juguin amb la neu. Circulem per un paisatge molt agradable i calmat. Seguim la ruta entre llacs, cascades i grans extensions de verd i pissarra i parem de nou al costat d’un llac. A prop baixa una cascada que, de fet circula per sota d’una gran plataforma de glaç. És molt espectacular. Un cop acabada la baixada fem benzina i aigua en la primera gasolinera que trobem en direcció a Borgund, on hi ha una església de fusta, Starvike. Accedim al recinte, que està obert. Hem arribat per la carretera històrica (l’antiga que està perfectament senyalitzada) i hem vist uns bons llocs per a pernoctar. Retornem el camí fet i en un d’ aquests llocs (E 7.72870/N 61.05990) ens disposem a passar la nit al costat d’una AC noruega i un altra d’anglesa.

Hem fet 117 km
Gasoil: 500.06 NOK (62.50 €)

Dimarts, 29 de juliol de 2008

Hem dormit al peu d’una cascada i al costat d’un riu. El so incessant de l’aigua ens ha acompanyat durant tota la nit. Hem esmorzat i cap a Laerdal. A Laerdal hi hem arribat per la 16 i després per la 5. Hem aparcat sense cap problema a la Oyraplassen, un ample carrer del centre d’aquest tranquil poble. Hem buscat l’oficina d’informació i hem preguntat pel temps. Seguirà el temps solejat durant un parell de dies, després la previsió és de pluges. Hi ha servei gratuït d’internet. Sortim cap el Norrsk Villaks Senter, un interessant espai on t’expliquen d’una manera molt fàcil tot el que hi ha entorn de la vida del salmó. Des del seu naixement, fins el moment de desovar, la pesca, costums, migracions...també hi ha un gran aquari dins mateix del riu veí on pots veure uns exemplars de grans dimensions en una aparent llibertat. També pots veure un documental d’uns 20 minuts (molt bo) sobre el mateix tema. Aquest poblet és al fiord Sognefjord. Val la pena dedicar un temps a veure aquest espai. Sortim cap a migdia i anem cap a la carretera 5 de Laedal a Fodnes on agafem el ferri per anar a Mannheller. Seguim per la 55 i anem a Solvorn a agafar un altre ferri (sense l’AC) cap a Urnes. Just en arribar marxa un cotxe i podem aparcar sinó ens hauríem d’haver desplaçat fins la zona esportiva, lluny del centre. Aquí ho tenim tot. El ferri a vint metres i una platja a cinquanta metres. Embarquem i després d’un quart d’hora de viatge arribem a Urnes. Ens espera una pujada d’un quilòmetre sota un sol de justícia que fa més feixuc l’esforç però pel camí trobem gerds i cireres. L’església és molt interessant. El guia (inclòs en el bitllet) fa la visita en anglès. És petita i de fusta. Curiosament, una banda (la que no rep el sol intens) conserva el color negre tradicional d’aquestes esglésies, la banda contrària rep, paraules del guia, els efectes del sol noruec. Aquesta és clara i sense parts fosques. El sol neteja i fon els residus de la brea. Tornem muntanya avall i agafem gerds silvestres. Comprem un cistellet de gerds i cireres. Prenem el ferri, de limitades dimensions, on fan entrar 12 cotxes com si fos una llauna de sardines. Arribem a Solvorn i anem una estona a la platja (un fiord amb aigua dolça, espai de gespa, plataformes per saltar...). Desprès del bany, iniciem la ruta cap la glacera de Nigardsbren per la carretera 604. Això està dins del parc nacional de Josterdalen. Fem quilòmetres per aquesta ruta que discorre al costat d’un ample i cabalós riu. Trobem diversos llocs per parar i pernoctar tot i que una mica justets i a peu de carretera. Hi ha una àrea de descans amplia que ja està ocupada per dues AC i a 20 km del nostre destí. Arribem a l’àrea d’informació on explícitament es prohibeix pernoctar. Hi ha un càmping a 30 metres. Sortim i seguim carretera endavant on trobem espais ocupats per dues AC més. Finalment i a un quilòmetre i mig del punt de destí pernoctem en un ampli espai al costat del riu en un bell paratge. Més tard descobrim que just davant d’on estem surt un camí de terra suficient per l’AC que va a donar a una explanada on els pescadors deuen deixar els seus vehicles. Decidim que ja estem bé on estem i ens disposem a passar la nit (E 7.32199, N 61.66819)

Hem fet 119.2 km
Gasoil: 519.02 NOK (64.87 €)
Ferry de Manheller 138 NOK (17.25 €)
Norsk Villaks Senter 190 NOK
Ferry de Solvorn a Urnes (anar i tornar sense AC) 168 NOK
Entrada Urnes Stavkyrkje (familiar) 90 NOK

Dimecres, 30 de juliol de 2008

Novament un sol esplendorós i un molt bon dia. Anem cap el pàrquing de la glacera Nigardsbren. Passat el centre d’informació fem uns pocs quilometres i ens trobem una noia que ens fa pagar un peatge de 30 NOK. Seguim i arribem a un aparcament amb unes bones vistes de la glacera. Per anar a la glacera tens dues opcions: caminar durant uns 40 minuts per un camí fàcil o agafar un mini vaixell (10 NOK per persona) que et deixa a uns 5 minuts de la glacera. Pots fer una passejada amb grampons per 200 NOK els adults o 100 NOK els nens. T’ho miris per on t’ho miris és espectacular. És la natura en la seva màxima expressió. Un espectacle que no té semblança amb res. Després de passar més de dues hores mirant i mirant emprenem la tornada. Després de dinar anem a visitar la terrassa del centre d’informació amb unes bones vistes d’una solejada glacera i entrem al museu on podem veure l’evolució de la vida a la vall i la de la glacera al llarg dels anys. Molt interessant. Completem la visita amb una pel•lícula a la sala de cinema. Retornem per la mateixa carretera, la 604, i després a Gaupne agafem la 55 en direcció a una altra carretera de muntanya que va cap a Lom. Una altra espectacular ruta de muntanya entre llacs, muntanyes, rius i natura. No saps on mirar per que tot és d’una bellesa excepcional. No sabem on parar a pernoctar doncs tots els llocs són interessants. Tot té el seu encant i finalment retornem a un indret per on hem passat (N 61.55279/E 7.93429) al costat d’un llac i d’unes plaques de glaç. Juntament amb tres AC (holandeses) i una caravana noruega ens disposem a passar la nit. Son les 11 de la nit i encara hi ha llum per a fer fotos. Per Catalunya fa molta calor, aquí avui hem tingut la primera trobada amb l’aigua del cel. Un suau plugim ens ha amenitzat el sopar.

Hem fet 111.8 Km
Museu: 100 NOK
Peatge glacera: 30 NOK
Vaixell: 20 NOK

Dijous, 31 de juliol de 2008

Ens hem llevat i hem fet una excursió cap el cim de la muntanya que està al costat de l’AC. Hem arribat a una llengua de glaç on els nens han jugat una estona. Hem seguit per la carretera 55 fins arribar al trencall que va cap a les pistes de Leirvassu. Uns 18 km entre muntanyes i cascades. Un paisatge que ja ens resulta familiar. A la dreta (es veu millor baixant – a l’esquerra-) hi ha una glacera, Storbreen que es pot divisar al capdamunt d’una muntanya. Si hi hagués temps i ganes s’hi pot accedir bastant bé. En arribar a l’estació de Leirvasshu es veu a la esquerra el llac Mjosa que dona un especial encant pel color de les seves aigües als cims que hi té al darrera. Seguim endavant camí de Lom, passem per Sagasoyla, una curiosa columna que té un significat (Sagasoyla vol dir la columna de la saga de té. Aquesta columna de 34 metres es va aixecar a Boverdalen el 1992. Es va començar a fer el 1926, quan l’escultor Wilhelm Rasmussen guanyà una competició per crear un monument per commemorar la constitució de Noruega. Aquesta columna hauria d’estar exposada al Parlament de Noruega a Oslo. Ens mostra la història de Noruega des del primer rei, Harald, el 872, fins la primera Assemblea Nacional, Riksformsamligen, a Eidsvoll, el 1814. La construcció es va aturar durant la Segona Guerra Mundial. La columna es va deteriorar, i era necessari acabar-la. Després d’anys d’oblit, Åmund Elveseter la compra i l’instal•la a prop del seu hotel). Arribem a Lom on visitem l’església. Després de comprar l’entrada, la persona que està a la recepció ens demana en quin idioma volem les explicacions (en paper...) i com sempre diem que en català! Somriu i diu que hi ha gent que li demana en català però que no ho té, que potser d’aquí a un temps...Ens oferim a traduir-li el text i enviar-li via e-mail. L’església és interessant, té forma de vaixell víking i les explicacions del paper (en castellà) són entenedores. Sortim i emprenem la marxa per buscar un lloc on dinar. Trobem un espai acollidor i a l’ombra de l’AC al costat d’un cementiri. Un cop hem dinar emprenem la marxa cap la carretera de Grotti per la 15. A Grotti agafem la 258 que es una pista de muntanya fins a Videsaeter. És una pista molt bàsica, a estones asfaltada a estones de terra. Les vistes no són millors que les que ja hem fet pel que no és una ruta imprescindible. És estreta i amb força trànsit, una mica abans de Videsaeter hi ha una espectacular cascada, la Videfossen i allà agafem la 15, ens desviem per la 63 cap a Geiranger. Després de molt demanar-ho, finalment els nens aconsegueixen el seu desig i acabem en un càmping. Hi ha un llit elàstic i al costat una escola. Com totes les escoles tenen la zona de jocs oberta.
Finalment hem tret la taula i les cadires i gaudim del primer sopar a l’aire lliure després d’un bon dia de sol i de llum.

Hem fet 215.5 km
Càmping 155 KON
Església de Lom 90 €

Divendres, 1 d’agost de 2008

Ens llevem a les 8.30 per agafar el ferri que va fins pel fiord de Geiranger. Torna a fer un dia excel•lent. Aquest ferri va des de Geiranger fins a Hellesyit. Hi ha un ferri “normal” i un de turístic. Agafem el normal on et donen uns fulletons en castellà i per megafonia et donen explicacions en diversos idiomes. Arribem a Hellesyit després de veure les diverses granges abandonades de les vores del fiord i les cascades, molt espectaculars. Veiem la cascada que hi ha en ple nucli urbà i entrem en una botiga on comprem algunes coses. Refem el camí i arribem a Geiranger. Després de dinar buidem WC, omplim d’aigua i marxem cap a la carretera de les àligues (63). Aquesta carretera es caracteritza per pujar molts metres en poca estona, és molt estreta i té onze revolts molt tancats. Més endavant hem hagut d’agafar un ferri de Eisdalen a Lingen. Per camí trobem un poble amb platja, Valldalen, hi ha un camp de futbol. Per cert, la platja estava plena de musclos que ningú es mira. Dubtem si collir-ne uns quants i decidim deixar-ho estar, si ells –els natius- no els agafen deu ser per alguna raó sanitària. De tota manera hem passat una bona estona banyant-nos en un fiord d’aigües fredes on ens hem refrescat. Hem seguit per la carretera 63 que rep el nom de carretera dels Trolls. Entrant a aquesta carretera hi ha moltes parades de maduixes, els preus, varien de 2 NOK a 3 NOK. Anem buscant un lloc per parar i fer nit quan encara és molt de dia i falten moltes hores per a fer-se fosc però ens cal treure cadires, llegir i estar relaxats. Seguim cap el mirador de la carretera i ens el passem. Hem de baixar fins baix de tot doncs no es possible donar la volta. En arribar al peu de la baixada fem fotos i després d’uns moments de dubte reprenem el viatge, cap amunt!, ja que creiem que no podem perdre’ns la vista des de dalt. Tornem cap amunt i aparquem en arribar al cim. Visitem el mirador i les botigues de records. Veiem l’espectacular cascada que baixa al costat dels molts tombs que fa la carretera. Trobem un lloc molt agradable i tranquil per dormir (E 7.64043/N 62.4981) al costat de vàries AC i alguna camper.

Hem fet 78.9 Km
Ferri Geiranger Hellesyit 420 NOK (52.50 €)
Ferri de Einsdalen a Lingen 160 NOK (20 €)

Dissabte, 2 d’agost de 2008

Ens despertem d’hora i esmorzem rodejats de xais. Sortim cap al pàrquing que hi ha al capdamunt de la cascada dels trolls i fem una darrera visita a les botigues. Ahir ja vam comprar les enganxines dels trolls que llueixen a la part posterior de la nostra AC. Els nens es fan una foto amb un troll que ens recorda als personatges de la Rambla barcelonina però amb menys èxit. Iniciem el segon descens dels revolts de la carretera dels trolls i parem al peu per fer-nos una foto davant de l’original senyal de trànsit que representa la carretera dels Trolls (63). Hem passat per Andalsnes on hi a una gasolinera ESSO en que a la part posterior hi servei de omplir, buidar aigües i WC. Seguim per la 136 direcció Alesund. Hem parat en una àrea de servei per dinar que te unes taules de fusta ben endreçades, al costat hi ha serveis (que nets estan sempre!) i en acabar tornem a la 136 fins a Alesund. Durant la ruta ens ha donat la benvinguda una fina pluja que ens ha acompanyat fins a Alesund. Tot estava tancat a les 18 h. Anem a l’oficina de turisme per saber què es pot fer i constatem que en aquesta ciutat, amb nens, poca cosa podrem fer. Acabem sopant en un Mc Donals on els nens es troben millor que si estiguéssim a El Bulli. Dormirem a l’àrea d’AC, que està molt ben senyalitzada (N 62.4768/E 6.1598), juntament amb una vintena d’AC més.

Hem fet 143.9 km
Gasoil: 843.09 NOK (105.62 €)
Pàrquing àrea Alesund: 140 NOK

Diumenge, 3 d’agost de 2008

Hem visitat Alesund. Aquesta ciutat fou totalment destruïda per un incendi el 23 de gener de 1904, És una important ciutat portuària. Fou reconstruïda en pedra i totxo en Art Nouveau, l’estil de l’època, famós per torres, agulles i ornamentació decorativa. L’estructura fou dissenyada per arquitectes i constructors educats a Trondheim y Charlottenburg (Berlín). La reconstrucció es va fer entre 1904 i 1907. Hem pujat les més de tres-centes escales del mirador de la ciutat i després hem passejat per la riba dreta del fiord que banya la vila. Edificis de colors i la església construïda a principis del segle XX. L’església té elements al•legòrics a la pesca i molts donatius dels habitants de la ciutat. Després de dinar marxem cap a la glacera de Briksdal. Trobem el gasoil més barat de Noruega. No arriba als 13 NOK/ litre !!!
Parlant amb una parella de noruecs ens diuen que dalt, al començament del camí cap a la glacera, hi ha una agència d’activitats on hi treballa un noi que també és català.
Arribem ben entrada la tarda. Si et quedes al pàrquing abans de les 9 del vespre has de pagar com si estiguessis al càmping (90 NOK + 30 de llum si en vols). A partir d’aquesta hora el càmping està tancat i llavors no funciona la recepció. Només caldrà pagar el pàrquing de demà (40 NOK). Dormim al pàrquing (E 6.81879/N 61.66381)

Hem fet 180.7 km
Gasoil: 129.37 NOK (16.17 €)
Ferry: 84 NOK

Dilluns, 4 d’agost de 2008

Després d’esmorzar hem pujat al pàrquing superior on, entre cotxes, has de pagar 50 NOK, comprovem doncs que es millor quedar-nos on estem i no moure’ns. Anem cap a zona de botigues i agències i ens trobem l’Enric que és un noi de Mollet que va venir en bicicleta des del seu poble a treballar, a fer la temporada d’estiu. Ens comenta coses del seu viatge i de la seva estada a Noruega. És la primera vegada que ve a treballar i espera repetir, tot i que quan acabi la temporada vol pujar fins les illes Lofoten en bici! Quedem d’acord en fer un passeig en bot pel llac que hi ha als peus de la glacera. Anem pujant per un camí ple de gent. Molt de turisme espanyol i japonès. Arribats iniciem l’experiència amb una parella de flamencs (no belgues...) i una altra parella que no van obrir la boca durant tota l’estona. Va ser força interessant doncs en apropar-nos a la glacera l’Enric ens explicava les característiques dels colors de l’aigua del llac i del glaç, pròpiament dit, ens explica que tota la zona és propietat particular però en ser parc natural el propietari no pot especular amb les terres, tot i que és l’amo dels negocis que hi ha a la zona de botigues.
Sortim cap a la vall de Loen i trobem dos llocs on es pot omplir aigua a Gaupne. Un davant d’un ICA i una altre uns metres més enllà en una àrea per AC que es troba a peu de carretera. Enfilem per la carretera que surt de Loen cap a Bodal. Una carretera estreta però correcta. Com totes les que hem fet disposa d’espais suficients, en diversos trams, per passar dos vehicles. Es tracta de fer una altra vall que condueix a dues glaceres més. Sembla, pel que ens va explicar l’Enric, que aquesta zona és la que té una extensió més grans de glaceres de tot el continent i que aquesta vall és mes maca que l’altra. En un principi els turisme del segle XIX venia cccccca aquesta vall però un accident en una glacera al segle XX va fer que es potenciés l’altra vall en detriment d’aquesta Busquem un càmping que disposi de llits elàstic i finalment ens quedem en un (Tjugen càmping, entre Loen i Bodal) que és el que té el llit més gran dels tres que hem visitat per aquesta vall, els propietaris venen ous, pa i altres coses. Més tard descobrim també que té wifi!. Ens connectem i mirem el correu de casa. Les imatges que podem captar al capvespre són realment d’una gran bellesa. Sopem i ens disposem a passar la nit en la tranquil•litat d’aquest indret.

Hem fet 37.1 km
Càmping 145 NOK (18.125 €)

Dimarts, 5 d’agost de 2008

Ens passem tot el matí al càmping reposant dels dies de viatge. Dinem i després d’omplir sortim cap a la glacera Kjenndalsbreen on passem una bona estona contemplant les seves formes. És una glacera mitjana i amb poques visites. En acabar reprenem el camí i, ja cap a Bergen, seguim per la carretera que va al costat del fiord fins a Loen on agafem la 60 fins a Skey, on prenem la E39 direcció a Moskog. Abans d’aquest poble, a Vassenden, dormim en una àrea al costat del llac i amb serveis a Svidalsneset. (E 6.15689/N 61.51093) En arribar ens fa respecte la soledat del lloc però ben aviat tenim companyia. Passem la nit quatre AC una càmper i dos camions.

Hem fet 126 km
Peatge Glacera: 40 NOK

Dimecres, 6 d’agost de 2008

Ens ha plogut una mica durant la nit. Després d’esmorzar hem seguit fins a Moskog on hem agafat la 13 fins a Dragsvik i desprès hem agafat el ferri fins a Vangsnes. Aquí hem seguit per la 13 fins a Voss on hem agafat la E16 fins a Indrearna i d’aquí la 550 fins a prop de Bergen. Volíem quedar-nos prop de Bergen però no a la mateixa ciutat doncs preferim la tranquil•litat abans que el soroll de les ciutats. Busquem un bon lloc i resulta complicat doncs aquí no hi ha pobles amb església i placeta adjunta. Després de voltar una mica prenem un trencall a l’esquerra d’una carretera i ens endinsem al costat d’un petit llac mentre plou. Veiem a ma esquerra una escola i un aparcament, és el lloc que estàvem buscant. Aparquem i descobrim que hi ha wifi així que repassem el correu, consultem la premsa i la previsió del temps. (E 5.47974/N 60.36105) Dormim en aquest poble de Unnelandsvegen a l’espera de visitar demà Bergen a una escassa mitja hora de viatge. Segueix plovent.

Hem fet 266.1 km
Gasoil: 811.08 (101.38 €)
Ferry 104 NOK (ens han cobrat per AC fins a 6 m)

Dijous, 7 d’agost de 2008

Sortim en direcció a Bergen després d’una nit tranquil•la en companyia d’un holandesos. Ha plogut però sembla que el dia promet. Arribem a Bergen i és un caos. Bergen és àmpliament reconeguda com una de les ciutats més belles de Noruega. La part antiga de la ciutat es troba a la part nord de la badia de Vägen. És on es troba el Bryggen, una sèrie de velles cases de fusta de principis del segle XVIII producte de la reconstrucció de la ciutat després d’un incendi el 1702, i fetes amb l’estil dels edificis medievals que estaven en el lloc abans de l’incendi. Sis de les cases van ser reconstruïdes després d’un altre incendi en 1955. L’església de Santa Maria és l’edifici més antic de Bergen, amb alguna de les seves parts construïdes al voltant de l’any 1130. Altres dues esglésies, la catedral, i l’església de la Santa Creu també són medievals, si bé modificades posteriorment. La fortalesa de Bergenhus disposa d’un bon nombre d’interessants edificis. Destaca el saló d’Haakon IV.
Una atracció turística molt popular és el mercat a l’aire lliure al llarg del port. Més lluny es troba l’àrea comercial principal de la ciutat, reconstruïda després de l’incendi de 1916 a estils com Art Nouveau. Diversos vells barris de cases blanques de fusta estan escampats dins i fora del centre, especialment en Nordnes, Marken i Sandviken. Nygårdshøyden és una zona pintoresca amb un gran nombre d’edificis del segle XIX, molts d’ells construïts amb façanes en arquitectura neoclàssica.
Una altra atracció turística és el funicular que puja a la muntanya Fløyen, des del qual es divisa una vista general de la ciutat i les set muntanyes. Des d’aquest punt és possible anar d’excursió per una àmplia àrea natural. Bergen es la segona ciutat més gran de Noruega amb 250.000 habitants. Les coordenades que teníem de llocs per deixar l’AC són prohibits per aquests vehicles i comencem a tombar sense trobar lloc. Finalment acabem a l’area d’AC que hi ha al port, sota d’un pont amb uns accessos molt complicats i ple d’AC. Aparquem i sortim cap el centre. És un passeig agradable que es transforma en més agradable en arribar al port i al mercat del peix. Salmó salvatge, de viver, anguila fumada, caviar de salmó, salmó marinat, salmó cuit, balena...i tot atès per un gran nombre de catalans, de Lleida, del Guinardó, de Puigcerdà...i més nacions: italians, noruecs, anglesos, espanyols, francesos...tot pel comerç i el turisme. Trobar feina és molt fàcil, busquen gent que parlin la seva pròpia llengua per atendre turistes. Tastem, comparem i comprem. Passegem per Bryggen (antic barri de cases de fusta pintades de colors, que és patrimoni de l’Unesco, i després de dinar al mateix port, anem cap a l’AC. Marxem de Bergen i contemplem els carrers, observem la claror del cel, la bellesa de la ciutat i quan ja estem a uns cinc quilòmetres de Bergen decidim tornar i gaudir de la ciutat. Busquem un altre emplaçament i aparquem en una antiga àrea d’AC (E 5.33494/ N 60.38584). Tornem a la ciutat. Pugem al funicular i gaudim de les vistes. Baixem per uns camins que ens permeten apreciar la ciutat des d’una altra perspectiva i tornem al centre on es prepara l’arribada d’un munt de vaixells per una trobada que tindrà lloc en els propers dies. Al pàrquing trobem un parell d’AC italianes. Parlem amb els seus agradables propietaris i a dormir que demà ens espera Bergen de nou.

Hem fet 56.3 km
Cremallera: 106 NOK

Divendres, 8 d’agost de 2008

Ens llevem i anem cap el centre a veure una trobada de vaixells que es fa avui. Molta gent i més parades que ahir. Passegem veient vaixells i arriba el “Far Barcelona” amb la senyera i la bandera de la ciutat de Barcelona. Gaudim del mercat i del temps impressionat que ens està fent.
Anem a dinar a l’AC i després de dinar ens acomiadem dels italians i marxem cap a Stavanger per la E39 per Osorio, Leirvik i Haugesund. Agafem dos ferris, passem un llarg túnel i uns quants ponts. També, enmig de la carretera, ens trobem un peatge. Abans d’arribar a Stavanger pensem que caldria fer com vam fer a Bergen i dormir abans d’arribar-hi, però a prop de la ciutat. Tot circulant veiem uns indicadors d’un far i una església i ens desviem. Trobem un lloc increïble (E 5.64405/N 59.12797). Abans de Havastein. És un aparcament amb unes vistes extraordinàries sobre el mar, al costat d’una església on hi ha una aixeta d’aigua i uns contenidors per a la brossa. Veiem camps, les cases del poble, xais i una costa magnífica i espectacular. Baixem al mar i trobem muntanyes de pegellides i cargolins de mar. En collim moltes i amb ells preparem un sopar de marisc de la zona.

Hem fet 150.0 Km
Ferrys.: Haljem a Sandvike 473 NOK
Ferry Arsvagen a Mortavika 373 NOK
Peatge túnel: 85 NOK
Gasoil: 298 NOK
Parquing Bergen: 20 NOK

Dissabte, 9 d’agost de 2008

Després d’omplir d’aigua a l’aixeta de l’església, anem a pescar més pegellides i desprès marxem cap a Stavanger. Enguany és la capital europea de la cultura. Diuen que és la ciutat del petroli a Noruega. És la quarta ciutat del país. Busquem aparcament i els de pagament estan plens i amb unes importants cues. Avui hi ha una festa. És una trobada de vaixells i cotxes antics. Ens despistem per un carrer i ens trobem en un tranquil barri amb uns carrers amples i que ens permeten pensar en aparcar aquí. El carrer crec que es diu Preibakken (E 5.73982/ N 58.96764). Just al costat hi ha una plaça amb una senzilla església. S’està celebrant un casament i ens colem al cor per seguir una estona de la cerimònia.
Passegem pels carrers i ens arribem a l’oficina de turisme. Ens informen sobre la festa i ens orienten sobre la ciutat. Hi ha un barri antic, de cases de fusta que remunten la muntanya a la dreta del port on, per cert, hi ha ancorat el famós Queen Elisabeth 2. Baixem al port on hi ha diverses paradetes de les de les fires. Comprem gambes a la botiga del port i ens dediquem a passejar tot mirant els cotxes i les barques. A la dreta de l’embarcador hi ha un lloc on els nens pesquen. S’ha d’agafar una fusta que té enrotllat un fil de pescar amb un plom i un ham. Treuen, de tant en tant, algun peix despistat. Deixem el port, ens enfilem cap el barri antic passant per davant del majestuós Queen Elisabeth 2. Tornem cap a l’AC i comencem a sortir de la ciutat. Trobem una àrea de descans que sembla tranquil•la.

Hem fet 152.3 km
Peatge 13 NOK

Diumenge, 10 d’agost de 2008

Sortim de l’àrea després d’haver buidat el WC i prenem la carretera de Kristiandsand. La pluja fa la seva aparició i ens acompanya durant una part del viatge. Refem el camí que vam fer el primer dia. Omplim d’aigua en una gasolinera i parem a dinar en un aparcament d’un càmping que sembla tancat. El temps millora. Més tard arribem a Kristiandsand. Ha tornat a sortir el sol i passegem pel centre. Carrers solitaris. Tot tancat. Plaça de l’església, l’ajuntament, els parcs...és una tranquil•la i agradable ciutat portuària on farem temps fins demà quan, a les 7 del matí, surti el nostre ferri cap a Dinamarca.

Hem fet 232 km
Peatges 25 NOK + 10 NOK

Dilluns 11 d’agost de 2008

Hem dormit a l’estació d’embarcament. Puntualment pugem al ferri i...quin viatge!!! La mar es movia molt. Els nens ho han passat molt malament, i nosaltres també. Per anar pel vaixell calia agafar-se a tot arreu i costava mantenir l’equilibri. Només arribats a port hem anat a una esplanada que coneixíem del viatge d’anada i ens hem posat a dormir dues hores. Després hem enfilat la ruta cap el sud. Hem parar a dormir a Nortofs prop d’una escola. Hi havia una AC que estava aparcada, probablement davant la casa dels propietaris. Nit tranquil•la.

Des de dilluns 11 fins divendres 15 fem el camí de tornada desviant-nos de la ruta més ràpida doncs volem fer una tornada més relaxada i sense tants quilòmetres per dia. Arribem a casa divendres 15 d’agost després d’haver fet gairebé 7.900 quilòmetres.

 

Laia, Martí, Ció i Miquel
Agost 2008
Vilafranca del Penedès