12/04/06

Sortim abans del previst. A les 8 de la tarda ja som dins l’auto i agafem l’autopista A2 direcció Lleida.

Aquest cop ens acompanya la nostra amiga Marta, la del GPS, recuperada fa poc temps.

Hem parat per sopar en una àrea prop de la província de Osca.

Cap a les 12h hem parat a dormir a la ciutat de Monzón.

13/04/06

De bon mati, en Xavi s’ha llevat i ens ha dut fins molt a prop de l’embassament de Yesa, on hem esmorzat.

Ara ens endinsem cap el Valle de Roncal. Hem parat al primer poblet; Bugin.
A Bugin hem comprat formatge i també hem jugat a la pilota basca.

Informació de Bugin
Pugem a la petita “colina” que hi darrera del poble i gaudim de les boniques vistes del poble i els seus voltants. En el petit nucli urbà, val la pena passejar per els estrets carrers de pedra, entre elegants casones pirenaiques de fusta fins l’espectacular pont romà sobre el riu Eska.

És en aquest riu d’aigües fresques i clares on tots els anys per la primavera, aquest any el 30 d’abril, és celebra el Día de la Almadía, una festa que rememora la forma de transportar troncs per el riu Eska i altres rius pirenaics.

Hem anat seguint el riu Eska i en ha dut fins el poble de Roncal.

El formatge ha estat, un altre cop, el reclam per fer una paradeta i fer una excursioneta, tot pujada, fins arribar a l’església gòtica.

Hem triat una esplanada prop del riu, plena de dents de lleó i de margarides blanques, per dinar però ho hem fet dins l’auto.
Ara que, no hem pogut resistir la temptació de sortir fora a fer el cafè i estirant-se cinc minuts al sol. Fa un dia preciós.

Informació de Roncal
Un cop deixes Bugin i et vas endinsant cap a Erronki, ens ha donem que la vegetació es va fent més escassa i que en el seu lloc, les pedres, les roques i els barrancs es van fent present. Arribem a Roncal, centre neuràlgic de la vall i de la producció de formatge amb el mateix nom.

Ara estem al Rincón de Belagua. Hem deixat el riu Eska per agafar el Belagua.

En un principi ens volíem quedar a dormir aquí a dalt però fa massa vent (cops de vent) així que hem decidit baixar cap a Izaba o Erronkari (Roncal).
Hem fet una petita excursió per els voltants.

La vall de Belagua i la Reserva de Larra son un immens espai on és practica l’esqui de fons i on pots fer diferents excursions com la Mesa de los Tres Reyes (2.422m), Anie (2.507m) o Ukerdi (2.248m).

Hem dormit a Izaba, principal nucli turístic sobre tot muntanyès, en el mateix pàrking que hi ha a les afores del poble.

Hem conegut a uns badalonins que també viatgen amb auto: Tiramillas, que més o menys faran la mateixa ruta que nosaltres i...

14/04/06

Hem decidit no matinar. Tenim molt clar que venim a gaudir del paisatge, de la seva gent i del seu menjar però no a fer excursions feixugues.

Hem agafat l’auto i ens hem dirigit cap Otxagavia. Abans d’arribar-hi però ens hem desviat per fer “un dosmil”. L’Ori és el primer cim “dos mil” del Pirineus Occidental.

Estem a la Vall de Salazar.

M’he oblidat de comentar que aquest matí, hem parat a Uztarroz on hem visitat el Museu de Formatge i també hem fet un tast de formatge.

Hem decidit fer el dos mil, al menys, intentar-ho. Tots hem començat a pujar cap a munt però hem hagut de desistir. Bé, tots no, en Marc, en Manolo i el Xavi han seguit cap a munt.

Val a dir que la Clara i jo ho hem intentat. Era tants sols una hora, encara que tot de pujada, però feia tal ventolera que ens tirava i després de pujar uns 1000 metres hem tornat enrere.

Cap al migdia hem baixat cap a la vall a dinar juntament amb els nous amics.
Després de prendre el cafè hem seguit cap a Otxagavia. Hem visitat el poble, hem sopat i hem anat a veure la professo.

Otxagavia és un poble amb encant amb el seu pont medieval i amb els seus carrers empedrats.

Hem dormit en una àrea prop del riu i de la Estación Patatera. On hi havia moltes autos més.

15/04/06

Ja som a dissabte. Aquest cop si que hem matinat. Nets i polits, hem omplert el dipòsit d’aigua al mateix lloc on hem dormit i cap a la Selva de Irati a la mateixa Vall de Salazar.
Ens ha abandonat el sol i ens acompanya ara, una pluja, de moment no gaire intensa.

L’excursió ha estat de 8km, feixuga per la pluja que sí ha estat intensa, però ha valgut la pena. Hem arribat fins l’embassament de Irabia.

Un cop allí és poden fer diverses rutes a peu i hi ha una pista que travessa el cor del bosc vorejant l’embassament, posant en comunicació les dues valls i traessant zones de bosc verge d’alts troncs de faig i avets.

A la tornada, hem dinat a les autos. Després de dinar ha sortit el sol.

Hem deixat el monte La Ocasión per anar cap a Roncesvalles però ens hem desviat per veure, molt decepcionant, les runes d’una antiga fàbrica d’armes del segle XVIII a Orbaizeta.

Després hem seguit cap a Roncesvalles on pernoctarem.

16/04/06

Diumenge. Hem dormit en un pàrking públic que hi ha entre la Colegiata i l’Hostal La Posada. Molt tranquil.

Sense matinar, hem visitat la Col•legiata un lloc sens dubte carregat de llegenda, des del romanço de Roldán al curiós escacs de Carlemany.

Ara anem cap Aoiz per una carretera plegada de revolts, estreta però amb un paisatge preciós.

El paisatge ha canviat de cop. Enrere hem deixat avets, valls i prats plens de bens i ara tenim muntanyes i camps de cultiu la majoria de ceps.

Hem visitat la Foz de Lumbier. El congost de Lumbier, excavat pel riu Irati és un espectacle visual realment recomanable. De fàcil accés, des de Lumbier, seguim els cartells indicadors; arribem per una pista estreta fins l’aparcament, des d’allà i ara amb bicicleta o be a peu tots menys la Carla, hem anat a peu. Hem seguit per una pista fins arribar a l’entrada del congost on hem fet una agradable caminada.

En Marc ha agafat els binocles i hem observat els voltors lleonats que volaven sobre nostre o estaven parats sobre una roca...

Després de berenar hem anat al Monasterio de Leira.

El monestir es troba en un marc incomparable, en una esplanada al peu de la Serra de Arangoiti, per sobre del pantà de Yesa. Com que ha fet bon dia, hem pogut observar els Pirineus Orientals.

La cripta del monestir val la pena veure-la, és senzilla. No hi ha cap símbol religiós.

Hem tingut la sort de poder escoltar les “vespertines”, un acte litúrgic de cant gregorià.

Al sortir hem decidit anar fins a Javier. El interès del castell de Javier (segle X) sorgeix perquè va ser la casa natal de Sant Francesc, patró de Navarra.

Quan hem arribat ja era tard. Hem donat un vol per els voltants. No hem visitat el Castell de Javier, per cert aquest any és l’any javierano.

Hem canviat la visita al Castell per un sopar d’acomiadament a la posada que ara no recordo com és diu però que és ben a prop del castell. Tots hem anat demanant plats típics navarrès: espàrrecs, pebrots del piquillo farcits, truita autòctona, formatge i “cuajada”.

Després de fer una sobretaula amb cafè i licor ens hem acomiadat dels nostres nous amics: en Manolo, la MªJosé, la Carla i la Paula.

Demà al matí hem de seguir la ruta però... cap a Barcelona.

Silvia, Xavi, Marc i Clara.