|
ESLOVÈNIA 2008 |
|
Tres autos amb les seves corresponents tripulacions es
preparen per començar
les esperades vacances. A
cada auto hi ha 2 adults i 2 nens.
Vam decidir que la nostra
destinació seria CROÀCIA I
ESLOVÈNIA. El dia 8
d’agost agafem el ferry al port
de Barcelona amb destinació
Gènova. Havíem reservat el passatge amb temps i l’hora de sortida marcada eren les 23:55. Per
sort, el mateix dia se’ns va acudir COMPROVAR L’HORARI i l’havien canviat: sortíem a les
21:15. El camarot
quàdruple i carregar
l’auto ens va sortir per 495 €. Ens va tocar un vaixell senzill tipus “carguero” on hi havia la
possibilitat de dormir a l’auto, cosa que no sabíem, però ja no ho podíem
canviar i de fet vam estar molt bé en els camarots.
El viatge va ser plàcid i
relaxat i vam arribar sense novetat al port de Gènova cap a les 4 de la tarda. Allà
va començar de veritat el
viatge. La nostra propera destinació
VENÈCIA. Hi vam estar unes cinc hores. Hi havia força trànsit. I ens va sorprendre molt una cua immensa que hi havia al peatge. Resulta que tothom volia pagar en metàl·lic i les dues casetes de pagar en tarja estaven
buides!! O sigui que quan ho vam
descobrir: de dret cap allà. Vam
pernoctar al parking del “Tronchetto” que hi ha una
zona d’autos amb vistes a la Laguna. L’endemà agafem
el Vaporetto i visitem Venècia i les illes de Murano, famosa pel treball del vidre i l’illa de Burano, potser més desconeguda, però que ens va encantar. És una illa tranquil·la
plena de casetes acollidores de colors
agosarats.
Seguim el nostre camí vorejant la costa italiana
i pernoctem a l’àrea de Trieste
(Via Von Bruck), molt lletja i sorollosa, ja que està al costat de la carretera. |
|
|
Marxem al matí
i posem rumb cap a ESLOVÈNIA:
les coves de Postojna.
Hi arribem a la tarda i és massa tard
per veure-les, per tant decidim
anar cap al castell de PREDJAMA, (finals
S. XVI) encastat a la roca i que penja d’un barranc de 123 m. Ens sorprèn per
la seva espectacularitat
i bellesa. Resulta que tanquen
a les 21:00, per tant podem fer la visita tranquil·lament. Estem sols i gaudim passejant-nos pel castell. Quan sortim és gairebé fosc i fan un espectacle lumínic que fa que el castell vagi canviant de color. Fantàstic. El dia no podia haver acabat millor. PERNOCTA :
pàrquing del castell. Vam preguntar i ens van dir que no hi havia cap
problema. A més l’entrada
també inclou les coves de Postjona,
per tant demà ja no ens haurem
de preocupar de fer cua. Aquesta serà
la segona visita que farem. És una de les coves càrstiques més grans del món. Té 2 milions
d’anys i 20 Km de canals subterranis i galeries obertes pel riu Pivka. VISITA : de maig a setembre visita a
les hores en punt. Entrada : 11 € Es visiten 5 Km 200 m
la majoria en minitren
i a peu 1’7 Km. Gruta de la Gran Muntanya és el punt més elevat
(40 m. per sobre de la boca d’entrada) Belles
Grutes: galeria de 500 m, a on s’arriba pel Pont Rus, construït
per presoners de la Primera
Guerra Mundial (1916); hi ha una galeria amb una sala blanca, una vermella
i una sala de tubets, anomenada
així per les seves fines estalactites i estalagmites . Galeria Russa: (a 100 m. sota terra) Sala
de Concerts de 3000 m², 40 m. d’alt
i capacitat per 10.000 persones. Temperatura constant tot l’any 8º C , 95% humitat.
|
|
|
Ara toca Porec (CROÀCIA): la
impressió que tenim no és gaire bona: està a tope de gent i fa molta calor. Anem a un camping i estava ple, en el segon que anem (Camping Bijela Uvala) trobem una plaça on posem
les tres autos!! Estem una mica agobiats.
Però decidim donar-li una altra oportunitat a Croàcia. Visitem Porec que té un casc antic interessant
però hiperturístic. Sortint de Porec passem pel Limski Kanal. És un fiord
que fa 9 Km de llarg
i 600m
d’ample. Les seves pronunciades parets estan plenes de coves que foren habitades en diverses èpoques des del neolític. La següent parada serà Rovinj. Originalment era un port
insular construït pels romans. El 1763 es va omplir el
canal que separava l’illa de la costa i es va crear
una península. En els seus
carrers podem trobar edificis barrocs i renaixentistes. El casc antic és
molt bonic, però la calor i la gentada fan que un cop
visitat el poble decidim marxar. Tenim ganes de tornar a Eslovènia.
Anem fent via direcció sud i busquem un lloc per dormir. Missió impossible. Anem vorejant la carretera de
la costa cap a Pula. Hi ha alguns campings petits arran de mar. Tots estan molt
plens. Tenim la poca precaució de baixar a un que
resulta que, com no, està
ple i el camí és tan estret que hem de fer marxa
enrere en pujada, donar la volta sense gairebé espai. En fi, que els nostres
tres pilots es mereixen
la medalla d’or per haver
sortit d’aquell cul de sac. Vam passar
una mala estona i nervis
que van durar bona part de la nit.
El segon intent de
pernoctar tampoc va ser gaire
afortunat: un autokamp arran de mar ple a vessar d’autos. La noia
responsable ens va dir
que si era per una nit podíem aparcar al mig entre les
dues fileres d’autos. Després de muntar el “show” per fer-ho
perquè tampoc hi havia gaire espai, alguns es van queixar que els tapàvem el mar i al final vam decidir marxar. |
|
|
Vam fugir
de la costa i ens vam
dirigir cap a l’interior i vam
dormir en el pàrquing d’un restaurant
de carretera, havent primer demanat
permís. Vista l’experiència decidim
passar de les illes i anar directament a Plitvice. Ara passarem per carreteres de l’interior.
El que anem veient ens posa una mica els pèls de punta ja que les seqüeles de la guerra són ben visibles: cases plenes de forats de metralla; la casa destrossada
només amb els fonaments i just al costat havien aixecat la casa nova, carreteres sense asfaltar. Per si això fos
poc vam tenir el pitjor incident del viatge: en un avançament una de les autos va tocar molt
lleugerament el retrovisor d’un autocar croata. Aquest va trucar a la poli i ens
van parar. El xofer demanava
100 € en metàl·lic. Vam dir que no, que féssim els papers. Van dir que això s’havia de fer a comissaria i costaria 700 €. Després de
discutir ens demanaven
200 € i la policia assistia
impassible davant
d’aquest robatori, deien que no podien fer-hi res. Una tarda per oblidar!! PERNOCTA: Autokamp Korana** Tel. 385
(0)53-751888. Arribem
al Parc Nacional de Plitvice. El
1979 fou designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha 16 llacs que es poden recórrer per camins i ponts. Hi ha autobusos elèctrics que tornen els visitants als punts de partida. El llac més gran es pot recórrer amb una embarcació elèctrica. És una bona idea
agafar entrepans i passar-hi
tot el dia. Els recorreguts més curts són
de 2 o 3 hores i el més llarg de 6 a 8 hores. L’entrada val 12 € inclòs bus i barca. ESLOVÈNIA. Comencem per
Maribor. La segona
ciutat d’Eslovènia és una
ciutat de muntanya
situada a 50 km de Graz (Austria). Entre el riu Drava i el Menski park trobem
el més interessant de la ciutat : La plaça Glavni trg, la catedral i les bodegues
de vi són parades ineludibles. |
|
|
A l’interior de
la ciutat el parking està
regulat per màquines expenedores. PERNOCTA: al pàrquing de
l’estació d’esquí. Visitem la ciutat
que més que ciutat alpina
és una ciutat centreuropea una mica decadent.
L’endemà agafem el funicular i pugem
a dalt a fer una volta i gaudir del paisatge. Després continuem
la nostra ruta cap a Logarska Dolina, un dels paisatges més espectaculars de tota Eslovènia. És una vall glaciar en forma de U que fa uns
7 km de llargada i uns 500 m d’amplada, envoltada
de cims que superen els
2000 m. Els seus boscos i prats la situen entre les valls més belles d’Europa. No podia faltar en aquest viatge la visita a la capital del país: Ljubljna. CASC ANTIC: situat als peus Tromostovje (el pont
triple) Mercat central, Palau
Episcopal, Seminari, Catedral Zmajski most (Pont del Dragó). NOVI TRG: zona
una mica més moderna, d’edificis institucionals KRAKOVO:
es respira encara una mica de l’ambient medieval, casetes, hortets, un petit poble dins la ciutat i també hi ha i restes de la muralla romana. AUTOCAMP LAGUNA (6 Km del centre; busos 6 i 8) Dunajska, 270 Tel. 01/5683913 amb parada de bus a la mateixa
porta. Té bugaderia i unes piscines
fantàstiques d’aigua calenta
i freda . |
|
|
En aquest camping ens vam quedar dos dies ja que els nens
van disfrutar molt a les piscines.
La ciutat és tranquil·la i
agradable , feta a la mida humana. Un cop visitada
la capital, marxem cap a BLED: La seva
atracció principal és el seu llac. Té un illot d’on sobresurt el campanar d’un monestir barroc. A l’estiu
l’aigua està a uns 24ºC i les platges d’herba permeten un bany refrescant. A l cim d’una paret rocosa hi ha el castell
medieval abrigat pel bosc que el protegeix i en dies clars es pot veure com
a teló de fons els Alps Julians i el Karavanke. Donar
la volta al llac a peu és un passeig d’unes dues hores caminant
entre de castanyers i salzedes. CASTELL
( visita de 8h a 20h ; 3€ i 2€ pels nens) La
pujada es veurà recompensada per
una bona panoràmica de la regió. L’edifici
data del S. XI, per tant és el més antic
del país. Conté un museu de mobiliari,
joies, armes que van des de l’època medieval fins al Barroc. ILLOT :
s’hi pot accedir per unes barques de fusta (7€ anar i tornar). També es poden llogar
bots de rems i piragües. La visita es pot fer en mitja hora: Casa del Capellà, casa del prebost i església de l’Assumpció (absis preromànic). Hi ha un aparcament força gran a l’entrada
del poble. Hi ha zona per autobusos i allà vam aparcar per fer la visita. És zona blava. També hi ha un parell de campings als afores que no tenen pèrdua perquè estan molt ben
senyalitzats. La propera
visita és el PARC
NACIONAL DE TRIGLAV (= tres caps) és la muntanya
més alta d’Eslovènia (2.864m) i que dóna nom a l’unic parc nacional del país (84.805 ha.). Ara anem al llac de Bohing (Bohingska Bistrica). Si el llac de Bled ens va encantar, aquest encara és millor. Està
dins del parc natural. Meravellós. |
|
|
El
llac BOHINJ és també el més gran d’Eslovènia, situat a
525 m d’alçada i envoltat de boscos.
Per l’oest rep aigua del riu Savica al qual es pot arribar per veure la seva cascada inicial
de 60m d’alçada ( 9 km del llac;
el camí està senyalitzat per fer la visita a peu. Al voltant del llac hi ha poblets i monuments diversos. Continuant el nostre camí, ens trobem amb
la Ruska Kapela, construïda el 1917 per presoners russos de la Primera
Guerra Mundial per honorar el centenars
de compatriotes morts un any abans durant
una allau mentre obrien aquesta carretera per Triglav. Tenim pluja però
encara ens permet fer alguna passejada pel bosc a la recerca de bolets. Vam passar per Kranjska Gora el centre esportiu hivernal més famós del país, Trenta, Socka i Bovec, aquesta ja fora
del parc Natural són altres parades que formen part
de la ruta. I aquí s’acaba el viatge per Eslovènia. Ens ha agradat molt aquest país. Durant la
tornada per Itàlia ens acomiadem d’una auto i les altres dues fem una parada al llac di Garda a Sirmione. Dinar de germanor i després del gelat els nostres amics
comencen també a tornar cap
a casa. Nosaltres no tenim
tanta pressa i ens quedem a l’àrea de Sirmione que
dóna directament al llac i està molt
bé. L’endemà fem una
visita llampec a Como i veiem
part del llac ( guanyen els llacs
eslovens per golejada) i després ja a França fem nit
a l’àrea de Chorges. Al dia següent toca fer quilòmetres i no parem fins a Rochefort sur Soulçon. Anem baixant tranquil·lament per la nacional francesa i anem
veient com va canviant el paisatge: alta muntanya, mitja i finalment les valls. França és França. Dani, Anna, Marc i
Laia Josep, Anna, Marc i Cristina Xavier,
Mercedes, Maria i Núria
|
|
