![]() |
![]() |
DELS ÍBERS A LA REPÚBLICA CATALANA Divendres dia 02/02/2018
Dissabte dia 03/02/2018
Es tracta d’un conjunt d’edificacions d’entre el 775 AC i el 300 AC, que constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, muralla torrejada, "chevaux-de-frise" i fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana. Durant els segles VI i V a.n.E., els seus descendents van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels períodes ibèric antic i ibèric ple de l’època ilergeta. Des de l’origen fins a la fi, la fortificació està plena d’incògnites, com les raons per dotar-la d’unes defenses tan descomunals, la concepció de la barrera de pedres clavades, el significat dels ritus associats als fetus de cavall, els motius del seu abandonament o la raó última de la seva mateixa existència. L’aigua ha adquirit una importància creixent en la interpretació de la fortificació. El descobriment del caràcter inundable del sistema de fossats i de les complexes estructures hidràuliques que n’asseguren la gestió i en reforcen la defensa, a l’hora que magnifiquen l’arquitectura del poder; la correcta interpretació del pou central –fins fa poc descrit com a cisterna–; i la repercussió de tot plegat sobre la lectura de la fortificació en termes poliorcètics expliquen la importància creixent d’aquest recurs crític. La Fortalesa es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de l’aigua que discorria pel fons i sobre les millors terres de conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i l’esforç constructiu de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de distància. Era, però, una decisió ben meditada, atès que, a més dels avantatges esmentats, els permetria desenvolupar sense obstacles la Fortalesa preconcebuda, l’estructura urbanística i l’impressionant dispositiu defensiu. El sistema defensiu dels Vilars feia la Fortalesa inexpugnable. Consta de 4 elements: la muralla, reforçada per catorze torres; el camp frisi de pedres clavades i un fossat.
Desprès del vídeo fem una petita cata d’olis (no oblidem que ens trobem en la comarca de Les Garrigues, el país de l’oli).
Diumenge dia 04/02/2018
L’ESPAI MACIÀ és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, on es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a Francesc Macià. - Allí hi coneixerem una figura imprescindible de la història de Catalunya, que ha influït en la definició de la identitat catalana. - Participarem d’un diàleg visual sobre les llibertats dels pobles. - Descobrirem els detalls del transfons humà, ideològic, sociocultural i polític de Francesc Macià. Francesc Macià va dedicar la seva vida a perseguir, com a gran fita, un somni de llibertat i progrés per al poble català. És el referent simbòlic del pensament catalanista. Francesc Macià fou el líder carismàtic capaç de guanyar les eleccions, proclamar la república i liderar la restauració del govern autònom suprimit feia 200 anys: la Generalitat de Catalunya.
CAL PAUET és un museu que ens farà reviure la vida col·legial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a més de mil objectes per recordar. La memòria primera és l’última que es perd. Aquelles nenes i aquells nens de pantalons curts érem sense saber-ho el plançó de la persona que ara som. Per a ells, per a nosaltres, s’ha configurat una vivència en un indret natural i màgic on també sovintejarà la projecció de fotografies històriques de la nostra terra acompanyades d’un fons musical creat i interpretat expressament per al museu. Alhora podrem admirar l’enorme projector del cinema Terrall i veure una pel·lícula de Cine NIC per a rememorar les primeres passes de Pluto, Popeye, Mickey, la Ventafocs, i tants més. El Museu de cal Pauet s’ubica al centre de les Borges Blanques, entre l’Ajuntament i l’Església, en l’antic molí d’oli propietat de l’avi cinquè del propietari, Pau Farrerons i Sagarra. Aquest singular patrimoni històric s’ha mantingut en un excepcional estat de conservació malgrat el pas del temps... i les ofertes dels promotors per edificar-hi un bloc de pisos.
|