![]() |
![]() |
ESPARREGUERA I EL SEU ENTORN
El divendres 13 (quina por) ens trobàrem a l'aparcament de la Deixalleria del poble, tal com estava previst. Cap problema. Tothom va anar arribant sense dificultat. Nit tranquil•la i freda. L’endemà, dissabte ben d'hora, travessàvem Esparreguera per baixar cap a la Colònia Sedó, molt a prop d'Olesa de Montserrat, per una carretera zigzaguejant molt bonica. Allà ens esperen els guies del Museu. Formem dos grups i comencem una interessant visita per dins i per fora dels edificis de la Colònia. Ens assabentem de coses, avui dia impensables, com el règim de semi - esclavatge en que vivien i treballaven el pobres empleats, atrapats per un pervers sistema econòmic que, segons una afortunada frase d'en Joan Miquel "acabaven pagant per els tomàquets que els mateixos havien plantat i collit". Potser una de les coses més impactants que vàrem veure va ser la gran turbina dintre de la qual vàrem patir una certa claustrofòbia, així com vàrem aprendre com es fa la pana dels tramviaires. Al acabar, xerrada i aperitiu al bar de la Colònia per tal de treure’s el fred de sobre.
Al vespre, viatge cap a "Can Rial" a les afores del poble. Estacionem els vehicles i prenem possessió del local de "l'Associació de Veïns de Can Rial", on encenem un apassionat col•loqui sobre la pàgina Web.
La vista era magnífica. Començàrem una excursió pels voltants però el fred i sobre tot, la por de rebre una perdigonada al cul (els caçadors estaven fer una batuda contra els porcs senglars) ens aconsellaren de deixar-ho per un altra ocasió.
Agraïments a
l' Ajuntament de Esparreguera i especialment a l'amic Joan Grau de Medi Ambient,
a "l'Associació de Veïns de Can Rial"
i a Joan Llort, conservador de la ermita del Puig |